Todo lo que necesitas para ir al teatro

Esplendor

Esplendor

¿Dónde está el presidente? Cuatro mujeres le esperan: una corresponsal de guerra que tiene que sacarle una fotografía, una intérprete, la mujer del mandatario y su mejor amiga. El ausente es un tirano, el ambiente enrarecido presagia el rápido estallido de la revolución y no se sabe durante cuánto tiempo seguirá en el poder. Él llega tarde y ellas le esperan en un salón opulento, vestidas con ropa de marca y con un vodka en la mano… Todas tienen secretos y todas corren peligro en un mundo en transformación (una alusión a un mundo actual en plena descomposición política) en el que ya están empezando a sonar los primeros disparos que anuncian la revuelta. Atrapadas mientras esperan un desenlace que quizá sea fatal, estas mujeres hacen frente a la situación de diferentes maneras: con amabilidad extrema, entregándose a unos recuerdos románticos que les permiten escapar mentalmente o aprovechando la situación para enriquecerse y poner de manifiesto, así, la naturaleza depredadora del superviviente. Es una comedia perturbadora, interpretada por un plantel de actrices extraordinarias y nacida de la mente de Abi Morgan, una dramaturga y guionista que ha ganado premios Emmy y Bafta firmando muchos productos de la televisión británica y que ha escrito obras teatrales como Skinned, Fast food, Lovesong o The Mistress Contract. Paralelamente, ha trabajado en colaboración con grandes nombres de la escena como Neil Labutte o Mark Ravenhill.

Una producción del Grec 2016 Festival de Barcelona y la FEI Factoria Escènica Internacional. Con la colaboración del Teatre Romea y con el apoyo del Institut Català de les Empreses Culturals.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    “ESPLENDOR” al Romea (GREC) ha estat una decepció. Moltes expectatives per un text que prometia i un bon elenc. Quatre dones ben diferents tancades en un saló segur i opressiu com una gàbia mentre a fora està esclatant una revolució que acabarà amb l’ordre vigent. Tot prometia a priori grans converses i interessants personatges.. Dels seus diàlegs, alguns suposadament banals, es desprén la situació que viu el país i els canvis imminents. Totes esperen al dictador i porten una careta. La seva dona rere una façana de confiança en el seu estatus i posició, amaga com tot s’està venint avall, la millor amiga que amaga ressentiment, els típics que s’acosten al poder i després ràpidament l’abandonaan, una periodista de guerra, que les ha vistes de tots colors i està allà més per desmuntar el personatge presidencial que no pas per fer-li simplement una foto i la traductora, que sota recursos còmics amaga que és una víctima dels conflictes interns del país i supervivent nata.
    Se’m va fer molt avorrida i sap greu perquè l’estructura és prou original. No és ben bé un “Rashomon”, sinó que les mateixes escenes es van repetint, incorporant als diàlegs nous punts de vista de les altres dones presents, nous pensaments verbalitzats i nova informació. A cada reiteració, menys detalls superficials, menys embolcall i més i més anem veient i sentint què pensen realment les protagonistes. Actuacions entregades però un pèl sobreactuada –especialment als moments finals- la Míriam Iscla, massa còmic el de l’Aubert, desdibuixat en part el de la fotògrafa i més desenvolupat el de la suposada amiga.
    El cert és que la repetició d’escenes no sempre aporta nous elements dramàtics i es té la sensació que l’obra no avança. Així, el gran encert del muntatge, aquesta reiteració, tot i el seu interès, acaba sent el seu llast

    11/09/2016
  • Josep Oliva Sasé

    Avui al Romea i dins del Grec he vist aquesta obra de la gal·lesa Abi Morgan i magníficament dirigida per Carme Portaceli. Començaré dient que és un text molt complicat i que jo en més d’una ocasió m’he quedat desubicat. Ens parla de la guerra i la fragilitat del poder. Quatre dones queden atrapades en el saló d’un palau presidencial d’un país no es quin i d’una ciutat on neva constantment. Una és l’esposa del president, un dictador, una altra la seva millor amiga, una periodista i una traductora. Al carrer hi ha violència, elles només beuen vodka i comencen a desvetllar els seus secrets però conforme la situació es torna al límit, aflora el que cadascuna porta dins. La dona del president li fa costat al seu marit, l’amiga només la preocupa protegir els seus fills, la periodísta el seu únic desig és ser corresponsal de guerra, i la traductora persegueix a qualsevol preu una estabilitat. Fantàstica interpretació de les quatre actrius M. Iscla, Ll. Castell, G. Flores i L. Aubert tot i que el major protagonisme recau sobre Iscla. A mi m’ha agradat, però és una obra difícil de recomanar perquè no la considero per majories però sí per als teatraires.

    30/06/2016