Els Buonaparte

 

Els Buonaparte és el nou text de Ramon Madaula, dirigit per Sílvia Munt. Aquest 2023 que hem deixat darrere ja he vist el Ramón Madaula com a autor i actor a Conqueridors. I ara amb aquesta mitja comèdia també ‘històrica’ del que podria haver passat en una nit on Napoleó Bonaparte queda amb el seu germà gran Josep Bonaparte. Ramon Madaura fa una ficció sobre la trobada que van tenir els generals Bonaparte. I l’únic que va assistir a la trobada va ser el sirvent mameluc de Napoleó.

No és el primer cop que podem veure que podria passar durant la reunió de dos grans de la història, fa poc vaig gaudir de la nit entre Pau Casals i J.F.Kenedy a “Un concert a la Casa Blanca“.

Els dos germans es troben la nit del 5 de novembre en una casa pairal als afores de Vitòria. Estaven sols, no hi va haver testimonis; però tot fa presagiar que va ser una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances.

L’obra defuig una mica de la història bèl·lica que estan vivint els dos germants. I ens parla de les interioritats dels dos germans. Aquesta trama dialèctica entre germans és molt profunda. I el toc de comèdia el fa un magnífic servidor de Napoleó, mameluc, fidel i esclau amb un gran Oriol Gruinart.

Un diàleg plè d’ironia sobre el poder, les monarquies, el republicanisme que és molt més actual del que sembla. Hi ha moments en que sembla una obra molt més actual i amb personatges que molts reconeixem.

He sortit totalment emocionat d’aquesta obra. M’he endinsat en ella sense cap mena de problema. I el treball de tots tres actors m’ha semblat un bon regal per finalitzar l’any.

Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

Parece ser cierto que hubo un encuentro Napoleón-José I en Vitoria cuando la guerra de la independencia ya había empezado a extenderse por toda la península y amenazaba al “francés” para retirarse. Napoleón vio que se perdía esa zona de expansión y fue a apoyar y respaldar a su hermano.

La diferencia de carácter entre ambos hermanos es evidente. Napoleón es encarnado por Pau Roca. Él es fuerte, ambicioso, arrogante frente a un hermano débil, frágil y empequeñecido. David Bagés es Pepe Botella llamado así sarcásticamente por los españoles por su afición a la bebida. Ambos interpretan a maravilla sus papeles.

Hay un tercer personaje, el mameluco Rustam, esclavo de Napoleón interpretado magistralmente por Oriol Guinart. Él está presente en las conversaciones entre los dos hermanos. El tono burlesco y satírico hace que la obra sea anunciada como comedia.

El discurso de Napoleón es enérgico y convincente. Defiende los principios de la revolución francesa con la idea de extenderlos por toda Europa y hacerla unida, fuerte y acabar con las monarquías absolutistas. Fueron Rusia, las más de seis coaliciones monárquicas que se organizaron en Europa para frenarle, la resistencia en España y finalmente la derrota en Waterloo quienes acabaron con un sueño quizá demasiado grande para aquel momento.

Silvia Munt dirige este texto de Ramon Madaula con mucho acierto. Utilizando un más que afortunado espacio escénico de Sebastià Brosa y Paula Bosch, mueve a ambos personajes con pocos elementos pero que dan movimiento a la conversación.

No se sabe de qué hablaron los dos hermanos, pero Ramon Madaula escribe un texto muy convincente. Hablan de la política, describe a los españoles como ignorantes pero con la fuerza suficiente para representar un peligro inminente. Hablan de su infancia en Córcega y hablan italiano entre ellos: Giuseppe y Napoleone. Córcega fue comprada por los franceses un año antes del nacimiento de Napoleone pero él siempre habló el francés con un fuerte acento italiano. El guiño a la independencia de Córcega demuestra las profundas contradicciones que separan los ideales colectivos de los sentimientos de la identidad de un pueblo.

No és la primera vegada que una conversa entre dos personatges famosos, amb un cert lligam entre ells, es porta a escena. Alguns exemples són: ElPapa d'Anthony McCarten (2022 al Teatre Akadèmia), Un Concert a la Casa Blanca de Jordi Roigé (2023 al Teatre Gaudí), Mozart vs Salieri de José Maria Roca (2016 al Teatre Versus) o Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, de Jean Marboeuf (2019 al Teatre Akadèmia) són alguns exemples d'obres de teatre, que han escenificat una conversa, real o fictícia, entre dos personatges amb un cert lligam.

A Els Buonaparte, una obra escrita per Ramon Madaula, s'ha portat a escena la trobada que hi va haver entre dos homes que, en aquells moments, eren uns dels més poderosos del món, els germans Napoleó i Josep Bonaparte, el primer emperador dels francesos i l'altre rei d'Espanya i de les Índies. La trobada, que va ser el 5 de novembre de 1808 en una casa pairal als afores de Vitòria, és del tot certa, però el que es van dir forma part de l'imaginari d'en Madaula.

Tot comença a partir de quan Napoleó s'assabenta de la fugida del seu germà, Josep Bonaparte de Madrid, i decideix viatja de París a Vitòria per exigir-li el seu retorn immediat a Madrid.

El que comença sent una reunió de caràcter polític, es converteix en una conversa més personal. Una conversa entre germans. L'idealisme més pur barrejat amb la fragilitat més humana.

La peça està molt ben dirigida per la Sílvia Munt.

La posada en escena, les projeccions, el vestuari... tot està pensat al detall.

Els actors que interpreten els tres personatges que surten a l'obra són en Pau Roca (Napoleó), en David Bagès (Josep) i l'Oriol Guinart (Rustam, el mameluc de Napoleó).
No cal dir, que tots tres estan magnífics en llurs papers. De fet, vaig triar d'anar a veure aquesta obra perquè l'Oriol Guinart era un dels actors que hi sortia. M'encanta aquell punt còmic-irònic d'aquest actor. També haig de dir que em va agradar molt com en Pau Roca treballa el seu paper. Ara, en David Bagès és qui s'emporta tots els meus reconeixements; és un crac, tant és el paper que interpreti, sempre ho clava.

Els Buonaparte parla de les relacions i sentiments ambivalents que hi ha entre germans.

En aquesta peça veurem la gelosia, les enveges, el ressentiment, els complexos fraternals, les inseguretats personals, l'idealisme, la fragilitat, l'estimació, els desitjos, les carències i necessitats de cadascun d'ells. Veurem els conflictes i disputes provocades per la necessitat de sentir-se estimats i valorats.

L'heu d'anar a veure perquè és una obra divertida, entretinguda. Una proposta teatral que funciona i de la que tothom en surt content.

Aquesta representació la vaig anar a veure al Teatre La Sala d'Argentona