Teatre documental que no apel·la a consignes. Públic (massa) entregat. Les històries dures de cinc dones immigrants que han de fer de senyores de la neteja, independentment de la seva preparació. Snese ser actrius, s’ensurten molt dignament, i comparteixen el drama viscut en primera perosna, el dels sense papers, viure constantment amb la por i els abusos, la disgregació de les famílies, el racisme… explicats amb força simpatia i sense caure en el buscar l’impacte emocional fàcil -tot i així, en algun moment, m’ha tocat,com quan expliquen la por dels fills de camí a escola que per qualsevol cosa els aturi la policia i els deportin-.
Interessant, però no cal anar a Grècia per a conèixer-ho. Al Lliure hi ha programada una obra amb sense sostre que pot tenir punts en comú.

Avui seguint amb el Grec i al Lliure, he vist aquesta obra o millor peça de teatre documental dels autors grecs Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. I ho fa de la mà de cinc dones, no actrius professionals, que en els anys noranta es van veure obligades a emigrar a Grècia provinents de diferents països i continents. Les cinc van trobar treball en el mateix col·lectiu, empleades de la llar i en l’actualitat segueixen treballant del mateix i demanen vacances o permisos per sortir de gira. La paraula neteja cobra doble sentit, perquè a part de ser la seva professió durant aquests anys, és el que han viscut i patit per part de qui governa pressionant per desfer-se dels immigrants. Cadascuna, de manera enginyosa i amb tocs d’humor ens relata el seu drama, el deixar marits i fills que en alguns casos ha acabat en separació, el desconeixement d’un idioma no fàcil d’aprendre, els abusos a què s’han vist sotmeses, la il·legalitat per falta de papers en què es trobaven, racisme i molt més. La proposta m’ha semblat interessant però vaja, malauradament el podem trobar en qualsevol país i nosaltres no cal que sortim molt lluny. Els llarguíssims aplaudiments amb el públic dempeus els he trobat un tant exagerats,

Desde Grecia nos llegan 5 mujeres. No son actrices, son gente normal, de la calla, inmigrantes, señoras de l limpieza que han tenido que buscarse la vida, salir de sus países y trabajar de lo que han podido para salir adelante.
Estas mujeres nos cuentan sus historias, de como ven la situación en la Grecia actual, de como ven su futuro…
Quizás con esta obra no vas a encontrar una dramaturgia muy cuidada o una escenografía flipante. Pero te vas a encontrar a gente fresca, espontánea y cercana que te hará pasar un buen rato mientras nos cuentan cómo van tirando adelante. Sin penas, sin lloros, con optimismo y buen humor.
Bravo por ellas!