Wajdi Mouawad: Boscos - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Sinopsis

Boscos, de Wajdi Mouawad, con un gran reparto de La Perla 29 en la Biblioteca de Catalunya

La obra que falta hacer en Barcelona para completar la tetralogia de Mouawad, La sangre de las promesas. Después de Incendios y Cielos, ahora haremos Boscos (Bosques), con traducción también de Cristina Genebat. Con un gran reparto, con un texto sobrecogedor, onírico, fuerte, bestial y brutal. De nuevo, una reflexión poética en torno al mal, a las guerras y a la historia (triste historia) de Europa. Y estos lazos de sangre que son ineludibles y destructores. Este golpe concentrándonos en la Europa actual, a partir de su historia y las guerras del siglo XX, la primera y la segunda guerra mundial. Coincidirá con el estreno de Bosques la presentación de una edición a cargo de Periscopio de toda la tetralogia completa de Mouawad.

Duración:
240 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Boscos, de Wajdi Mouawad, con un gran reparto de La Perla 29 en la Biblioteca de Catalunya

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 8

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carola Rius Ribaudí
Teatre Barcelona

Em declaro fan de Wajdi Mouawad

Boscos forma part de la tetralogia La sang de les promeses de Wajdi Mouawad. Narra la història d’una família extensíssima que abasta més d’un segle. Generacions de dones que les passen negres i que creuen que la filla vinent tindrà una vida millor. Molt equivocades, perquè a cada intent de salvació els hi arriba una desgràcia de la qual no es poden allunyar: la guerra, en termes generals. L’autor és sublim, i no només per les seves paraules que brollen com poesia que atrapa l’ànima, sinó també per l’embolic mental que causa. No explica la història cronològicament sinó que, feta a miques, la dona a poc a poc, perquè la puguem entendre, assaborir; i quan creus que per fi ho has entès, apareix una història completament nova que no saps on col·locar. Si poguéssim escombrar-ne alguna sota l’estora... No acabaríem mai el puzle de la vida.

La crítica completa: http://bit.ly/2oBgDHH

27/04/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Imprescindible!!!

No us la perdeu, perquè és una gran obra, perquè és una joia de direcció, interpretacions, vestuari, escenografia il·luminació, i perquè tanca el cercle a Barcelona de la tetralogia La Sang De Les Promeses la immensa obra d'aquest libanès nacionalitzat al Canadà. Això sí, aneu-hi preparats perquè a la durada hi heu d'afegir una càrrega emotiva important que us trasbalsarà i us emocionarà, com en les millors tragèdies gregues o de Shakespeare. A canvi quedareu seduïts per la poesia que destil·len contínuament les paraules de Mouawad. A més veureu un canvi important a la Biblioteca; a terra en contes de sorra hi ha fulles seques, fulles dels boscos, naturalment.

Crítica completa » http://bit.ly/2oNg0WF

27/04/2017
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“La memòria de la sang”

“Boscos” és l’última obra que faltava de veure a Barcelona i que tanca la tetralogia “La sang de les promeses” del dramaturg canadencolibanès Wajdi Mouawad.

“Boscos” juntament amb “Litoral”, “Incendis” i “Cels” és una obra contemporània que amb el temps esdevindran clàssics de la literatura universal.

Tornem a estar davant d’un muntatge que t’enganxa des d’un bon començament. Boscos amaga una història terrible, èpica i tràgica. És una obra en la que s’ha d’estar molt atent per no perdre’n el fil, ja que l’acció transcorre per la vida de set generacions de dones, que va des del 1871 al 2006, d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sahara, a Luce, a Aimée i finalment a Loup, el personatge principal i fil conductor de tota la història, la que descobrirà tot un passat ple de misteris.

Tal com va dir l’Oriol Broggi (director de l’obra) “A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc”. I es que la història que se’ns planteja en un principi, no és el que veiem en primer pla, sinó que, el que hi ha al seu darrera, és el que realment és important.

Penso que Boscos és un imprescindible per moltes raons. El text és extraordinari, profund, dur, colpidor, ple de metàfores i contradictòriament poètic.

Molts temes de l’obra i la biografia de Mouawad tornen a estar presents a Boscos, com la recerca de la identitat, l’incest, el càncer, la simbologia en els animals, la guerra, l’exili, l’amor, la importància de l’amistat, el fred, la família, la tragèdia, la violència, fets històrics contemporanis,...

La posada en escena torna al ús d’elements naturals com la terra, l’aigua, les fulles, el bosc,...

Sota la direcció d’ Oriol Broggi onze actors extraordinaris que ens han fet gaudir d’un treball interpretatiu d’alt nivell. Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, , Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano, i Sergi Torrecilla es desdoblen en més d’un personatge, Clara de Ramon (Loup) i Ramon Vila (Douglas Dupontel).

Pel que fa al vestuari d’Annita Ribera, la il·luminació de Pep Barcons, el so de Damien Bazin i els efectes especials són del tot imprescindibles per arrodonir aquest muntatge, ja que aconsegueixen dins l’espai escènic transportant-nos a l’època en que transcorre l’acció i mostrar-nos l’ambient del moment.

A Boscos Mouawad parla de nosaltres, de la nostra societat, de la humanitat, del mal i del dolor, però també parla d’esperança. Mouawad ens fa plantejar preguntes com ...quins són els límits entre la nostra part animal i la racional, el perquè i quins són els orígens de la nostra història, i del perquè de les guerres i dels actes que esdevenen d’elles.

Només em resta que felicitar a l’Oriol Broggi i La Perla29 per la seva iniciativa d’acostar-nos a conèixer aquest gran autor. Jo de moment he gaudit de cada un dels seus muntatges, i aprofitant que ahir era la Diada de Sant Jordi m’he comprat el llibre “La sang de les promeses”.

Us animo a entrar dins del bosc i passejar entre els arbres, estic segura que tot i la duresa que trobareu pel camí, gaudireu força de la història que veureu i us fareu preguntes. Això sí, en el camí hi trobareu amor i odi, veritat i mentida, devastació i ressorgiment, sacrifici i esperança. Tot i així us recomano que hi aneu.

IMPRESCINDIBLE !!!

24/04/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l'autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats .... Malgrat la preparació, i l'ajuda de l'esquema penjat a una de les parets de la biblioteca, hem de reconèixer que costa molt no perdre's en l'intricat laberint d'històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l'autor libanès Wadji Mouawad, i era l'única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d'Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d'aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d'Europa.... i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l'Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu "obligada" a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d'un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d'amors impossibles que la porten d'Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Una posada en escena molt encertada, un escenari ple de fulles i olor de bosc i de terra, unes projeccions sobre la paret recoberta de negre on a estones es recrea el bosc de les Ardenes, el lloc on l’Albert Keller ha decidit construir el seu món, el seu paradís perdut, amb l'Odette, embarassada i rebutjada pel pare de l'Albert.

Onze actors intervenen interpretant 40 personatges. Gairabé tots ells ens han ofert unes interpretacions magnífiques.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

09/04/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Boscos que es mouen

Mouawad i Broggi caminen per la corda fluixa a Boscos, la mateixa per la que caminaven Max Ophuls o Stefan Zweig i que t'obliga a fer equilibris per no caure de quatre grapes en la carrincloneria o la inversemblança. I és cert que, en algun moment de la primera part, es frega perillosament el culebrot, però és un risc que més tard sabrem que cal córrer per tal que la història adquireixi la profunditat a què aspira.

La Loup (Clara de Ramon) és una adolescent canadenca que mig a contracor inicia una recerca enrere en el temps acompanyada d'un paleontòleg per tal d'esbrinar quins són els seus orígens i potser desentranyar allò que gravita sobre les dones de la seva família com un càstig ancestral.

Boscos és una història d'abandons, o més ben dit, de gent que no vol abandonar però acaben fen-t'ho, com una mena de maledicció que potser és la mateixa que des de temps immemorials fa que no puguem complir les nostres promeses i haguem de veure interrompudes històries que en algun moment hem cregut que havien de ser per a sempre.

A l'escenari, fullaraca i olor de bosc, de terra, la olor que fan els boscos al segle XXI i la mateixa que feia al XIX i fa tres mil anys. Un escenari sense profunditat aquest cop, que busca la horitzontalitat. Dues pantalles on s'hi projecta un bosc tenebrós i dens, de ressonàncies shakespearianes. Molt encertat el disseny de llums de Pep Barcons que col·labora a crear la sensació d'horitzontalitat, "de línia recta com una sageta de la qual no ens n'hem de desviar".

Broggi planteja diferents plans temporals i els explica amb claredat. Sovint conviuen a l'escenari i fins i tot es barregen, perquè es barregen les històries, perquè es barregen les vides. Hi ha un fil que ens uneix, que ens lliga d'alguna manera, però que potser no té tant a veure amb la genètica com amb la pertanyença a una espècie. I Broggi sap que és imprescindible assumir el risc de l'argument amb relacions enrevessades que, en última instància, es desfan i tenen un pes relatiu.

També és conscient Broggi que el text cal dir-lo amb precisió i atorgar a cada paraula tot el seu pes i la seva càrrega semàntica, i per a tal cosa tria actors i actrius capaços de fer-ho, que defugen la impostura i reconeixen la força del text de Mouawad. La feina dels actors és de gran volada i no seria just destacar-ne cap per sobre dels altres. Brillen amb gran intensitat perquè afronten amb humilitat la potència d'allò que diuen i no pretenen quedar per sobre.

Se'n podria dir més coses del muntatge de Broggi, no puc deixar de referir-me a la relació de la posada en escena amb la pintura, amb la bellesa d'algunes de les escenes il·luminades amb sensibilitat extrema. Boscos parla de promeses trencades, de vides retrobades, del dolor, del desempar i de la capacitat de l'ésser humà per a suportar-ho, per a acceptar que no entenem res i tot i així no perdre l'esperança.

03/04/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Por fin terminamos la teatralogia teatral de Mouwabad! Empezamos con la gran «Incendies» seguimos con «Litoral», luego vino «Cels» y por fin llega la última «Boscos»
Quien haya visto cualquiera de las obras de Mouwabad sabrá que son obras dirás, largas y muy intensas que hablan de la identidad, las raíces, el sufrimiento y la búsqueda de la identidad a través de los antepasados!
4 horas de función dura e intensa en la que vemos la búsqueda de una niña para entender sus raíces, a su madre, a su abuela… todo su pasado!
Ha sido ESPECTACULAR!
A pesar de que esta «Boscos» tiene demasiadas cosas que me recuerdan a «Incendies» me ha encantado!
Los actores TODOS están espectaculares! Cristina Genebat me ha encantado particularmente y de chicos me quedo con Marc Rius (tiene el mejor culo del mundo mundial ).
La iluminación, la escenografía, las hojas, el olor a tierra mojada. Todo pensado para adentrarnos en los bosques y en e zoo de animales donde se desarrolla parte de la historia.
Aunque salgáis con el corazón en un puño creo que es una de las obras imprescindibles del año. No os la perdáis!
Como puntos negativos… la distribución de los asientos (desde luego la gente sentada en los laterales deben de haber estado incomodisimos).
Y sobretodo los asientos! 4 horas de obras en esas sillas de plástico se hacen horribles. Butacas nuevas ya!

22/04/2017
Nil Martín

Bellísima posada en escena d’un text que, tot i exigir concentració, és preciós i es va fent més i més gran per moments. Gairebé 4h que no es fan llargues si vas seguint la història i et deixes impressionar per l’estètica del muntatge i les, en general, genials interpretacions de la companyia.

14/04/2017
Josep OS

Avui a la Biblioteca de Catalunya he vist aquesta nova proposta de La Perla 29 escrita per Wajdi Mouawad i dirigida per Oriol Broggi. Un text dens i complicat que amb l’afegit que cada actor encarna dos o tres personatges, ha fet que en alguna ocasió em perdés i no sabés qui era el fill o el germà de qui, però vaja tornes a agafar el fil i endavant. Ens parla de Loup (Clara de Ramon) una noia actual que al costat d’un paleontòleg (Ramon Vila) indaguen en la història de la seva família a la mort de la seva mare. Això els portarà a conèixer tots els innombrables conflictes familiars i les tràgiques guerres europees que al segle XX els va tocar viure. Dura, tràgica i colpidora però també amb un missatge d’amor i esperança, et manté des del minut un amb l’ai al cor. Sensacional la posada en escena, l’escenografia i la il·luminació, sense cap atrezzo només les parets de pedra de la Biblioteca i el terra ple de fulles amb olor de bosc i quan plou a terra mullada (perquè tambè plou). Pel que fa a la interpretació, un treball excepcional en què es deixen la pell les cinc actrius i sis actors sense distinció, La veritat és que anava amb cert recel per la durada, però les quatre hores i deu minuts se m’han passat sense adonar-me’n. Un imprescindible i una lliçó de bon teatre.

29/03/2017

Deja tu opinión

Cristina Genebat: "Mouawad consigue una gran catarsis, como las tragedias antiguas, pero con las palabras de hoy"

Incendis no fue una obra más. Marcó un antes y un después en La Perla 29, impactó miles de espectadores y dio a conocer en nuestro país su autor, el […]

15 marzo 2017

La Perla 29 presenta nova temporada amb grans textos de Lorca, Mouawad i Goldoni

Després d’una temporada «de risc» i experimentació de nous llenguatges –en paraules del director de La Perla 29, Oriol Broggi–, la companyia torna als espectacles de repertori amb grans textos […]

21 julio 2016