Wajdi Mouawad: Boscos

una història d’abandons, o més ben dit, de gent que no vol abandonar però acaben fen-t’ho, com una mena de maledicció, amagant una història terrible i tràgica. La Loup (una extraordinària i joveníssima Clara de Ramon ) és una adolescent canadenca que mig a contracor inicia una recerca enrere en el temps acompanyada d’un paleontòleg per tal d’esbrinar quins són els seus orígens i potser desentranyar allò que gravita sobre les dones de la seva família com un càstig ancestral. Amb un text extraordinari, l’obra planteja un laberint d’històries sobreposades en diferents plans temporals que sovint conviuen a l’escenari i fins i tot es barregen, perquè es barregen les històries, perquè es barregen les vides. Una posada en escena molt encertada amb un escenari ple de fulles i olor de bosc i de terra amb onze actors d’alt nivell interpretant a 40 personatges i on gairabé tots ells ens han ofert unes interpretacions magnífiques. Malgrat les gairebé 4 hores que dura l’obra i la duresa de l’història, jo he gaudit força. Val molt la pena!!

Por fin terminamos la teatralogia teatral de Mouwabad! Empezamos con la gran “Incendies” seguimos con “Litoral”, luego vino “Cels” y por fin llega la última “Boscos”
Quien haya visto cualquiera de las obras de Mouwabad sabrá que son obras dirás, largas y muy intensas que hablan de la identidad, las raíces, el sufrimiento y la búsqueda de la identidad a través de los antepasados!
4 horas de función dura e intensa en la que vemos la búsqueda de una niña para entender sus raíces, a su madre, a su abuela… todo su pasado!
Ha sido ESPECTACULAR!
A pesar de que esta “Boscos” tiene demasiadas cosas que me recuerdan a “Incendies” me ha encantado!
Los actores TODOS están espectaculares! Cristina Genebat me ha encantado particularmente y de chicos me quedo con Marc Rius (tiene el mejor culo del mundo mundial ).
La iluminación, la escenografía, las hojas, el olor a tierra mojada. Todo pensado para adentrarnos en los bosques y en e zoo de animales donde se desarrolla parte de la historia.

Aunque salgáis con el corazón en un puño creo que es una de las obras imprescindibles del año. No os la perdáis!

Como puntos negativos… la distribución de los asientos (desde luego la gente sentada en los laterales deben de haber estado incomodisimos).
Y sobretodo los asientos! 4 horas de obras en esas sillas de plástico se hacen horribles. Butacas nuevas ya!

Bellísima posada en escena d’un text que, tot i exigir concentració, és preciós i es va fent més i més gran per moments. Gairebé 4h que no es fan llargues si vas seguint la història i et deixes impressionar per l’estètica del muntatge i les, en general, genials interpretacions de la companyia.

Avui a la Biblioteca de Catalunya he vist aquesta nova proposta de La Perla 29 escrita per Wajdi Mouawad i dirigida per Oriol Broggi. Un text dens i complicat que amb l’afegit que cada actor encarna dos o tres personatges, ha fet que en alguna ocasió em perdés i no sabés qui era el fill o el germà de qui, però vaja tornes a agafar el fil i endavant. Ens parla de Loup (Clara de Ramon) una noia actual que al costat d’un paleontòleg (Ramon Vila) indaguen en la història de la seva família a la mort de la seva mare. Això els portarà a conèixer tots els innombrables conflictes familiars i les tràgiques guerres europees que al segle XX els va tocar viure. Dura, tràgica i colpidora però també amb un missatge d’amor i esperança, et manté des del minut un amb l’ai al cor. Sensacional la posada en escena, l’escenografia i la il·luminació, sense cap atrezzo només les parets de pedra de la Biblioteca i el terra ple de fulles amb olor de bosc i quan plou a terra mullada (perquè tambè plou). Pel que fa a la interpretació, un treball excepcional en què es deixen la pell les cinc actrius i sis actors sense distinció, La veritat és que anava amb cert recel per la durada, però les quatre hores i deu minuts se m’han passat sense adonar-me’n. Un imprescindible i una lliçó de bon teatre.