Sinopsis

En un futuro no muy lejano la crisis financiera que sacude a Europa obliga al Estado español a desprenderse de su patrimonio artístico. Ante la posibilidad de la venta de Las meninas, se le encarga a una afamada monja copista realizar una réplica exacta del original velazqueño. A partir de ese momento, la religiosa se va a ver atrapada en una encrucijada de intereses de diversa índole, al tiempo que va sufrir una repentina transformación de su personalidad: de humilde artesana del pincel pasará a convertirse en una inopinada estrella mediática del mundo de las artes plásticas.

La autora de las meninas es una comedia distópica en la que con humor corrosivo se abordan cuestiones tales como el creciente abandono por parte de la sociedad de todo interés por cualquier disciplina artística o humanística. El sinsentido de una actividad en principio improductiva finalmente es asumido sin pudor y con entusiasmo por el discurso de nuevas formaciones políticas autoproclamadas de izquierda y progreso, ahora en el poder. Ya no sólo hay desdén, como en la realidad actual, sino un abierto cuestionamiento de una labor y un gasto a todas luces superfluos desde una nueva concepción del bienestar social.

La obra igualmente expone, de forma satírica, el ensimismamiento ególatra de buena parte de la creación más vanguardista y comprometida de los últimos años, así como la banalización de la experiencia artística convertida en multitudinario acontecimiento mediático en sintonía con los grandes parques temáticos de entretenimiento de masas.

El autor pretende compartir el interés con que contempla las sorprendentes realidades que está generando la democratización indiscriminada en todos los ámbitos del quehacer humano, el derrumbe de la autoritas referida al arte y al saber, el advenimiento, en fin de un nuevo paradigma que sitúa y equipara en el mismo canon un logrado suflé de merengue elaborado en televisión por un afamado repostero y, pongamos por caso, el Réquiem de Mozart.

Ernesto Caballero

Duración:
80 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

Ernesto Caballero

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 9

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Cuando la actriz supera la trama

Ernesto Caballero es un autor y director madrileño bastante conocido, sobre todo por su vinculación con el Centro Dramático Nacional. En Barcelona han llegado varios montajes suyos, como por ejemplo los celebrados La tortuga de Darwin (también con Carmen Machi) y Montenegro, sobre las Comedias Bárbaras de Valle-Inclán. Ahora nos trae un espectáculo del que también es autor, y aquí quizás es donde empiezan las pegas, puesto que el texto tiene varios y variados problemas: un desarrollo poco afortunado, un mensaje político confuso, unos monólogos excesivamente literarios, etc. La única trama que funciona es la de la evolución artística de la protagonista, a pesar de que es insuficiente para que se aguante un espectáculo que tiene, supuestamente, otras pretensiones. Pero a pesar de todo esto, la Machi defiende cómo nadie la propuesta, el texto y el personaje de monja pintora. Su facilidad para decir frases imposibles y para hacer creíble cualquier situación son suficientes como para conseguir otro trabajo destacable y lleno de matices. En este sentido, las escenas de las posesiones son realmente divertidas, y el desarrollo de su rol resulta notable y alentador. Lástima de texto, lástima de no haber aprovechado mejor una premisa realmente interesante, y lástima de no haberle dado a la actriz un vehículo más potente y con más sustancia.

24/05/2017
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

La astracanada que tapa el mensaje

Estamos en la era de las copias. Reproducimos constantemente frases e imágenes, compartimos una y otra vez el mismo contenido hasta hacerlo viral y convertirlo en verdadero. Han pasado 5 años desde la polémica producida por el Ecce Homo restaurado en Borja. Más allá de la repudia inicial, lo cierto es que la figura llevó a la fama mundial a su creadora y a su pueblo – con los consiguientes beneficios económicos que ello conlleva-. El resultado, un original perdido y una “copia” mucho más popular.

Algo así es lo que plantea Ernesto Caballero en este texto…

Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-la-autora-de-las-meninas/

22/05/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Desenvolupament decebedor de grans idees

Dir que Carmen Machi és una actriu tot terreny i una bèstia escènica no és cap secret, cosa que hem pogut comprovar en les nombroses visites que ha fet l'actriu madrilenya a la nostra ciutat. Amb aquesta obra, ho torna a demostrar, arribant fins al punt que ella es converteix en la seva ànima i aconsegueix salvar un text que acaba resultant poc sòlid. En aquest sentit, la idea de partida esdevé molt interessant, aconseguint trobar un filó suggerent que atrapa a l'espectador. Així, la primera part de l'obra està farcida de bones idees, trobant-nos amb una proposta que planteja interessants reflexions al voltant de la política, la cultura i la psicologia social. Malauradament, el desenvolupament d'aquestes idees, al fusionar-se amb la trama, no està a la seva alçada i la història acaba perdent el rumb, empanyant-se amb un to desafortunat que obliga a un tipus d'actuació poc encertada i fent oblidar la part positiva de l'inici. No hi ha dubte que, amb el camí triat farcit d'escenes histriòniques, es pretén buscar la reflexió sobre els temes plantejats, però trobo que no resulta la forma més adequada de fer-ho i que tampoc s'acaba de trobar el to adequat dins del conjunt de l'obra, tant a nivell de direcció com de text. Realment, és una llàstima perquè l'obra té un gran potencial i compta amb un començament molt encertat, però, com diem, aquesta s'acaba per perdre en les seves pròpies idees i no acaba de trobar el seu to. Malgrat això, l'obra permet passar una estona agradable, gràcies sobretot a Machi, però al sortir sents un regust amarg dins teu, de decepció, el qual s'ha anat elaborant lentament a mesura que avançava l'espectacle.

01/05/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Excel·lent interpretació de Carmen Machi, malgrat el text ple de tòpics

Una comèdia escrita i dirigida per Ernesto Caballero, director del Centre Dramàtic Nacional que coprodueix el muntatge amb Focus. Una comèdia on l'actriu Carmen Machi torna als escenaris catalans després de l'èxit de Juicio a una zorra, d'Antígona o de Les Troianes i La Madre (Dispara/Agafa tresor/Repeteix).

En aquesta peça interpreta el personatge de Sor Àngela, una monja que té una missió. És l'any 2037 i la comunitat europea que coneixem ha desaparegut. Governa el partit "Pueblo en Pie" en coalició amb el partit socialista. La crisi financera obliga al govern a vendre bona part del seu patrimoni artístic. Una monarquia petroliera que vol fer un museu al mig del desert ha fet una oferta de compra de Las meninas, considerada la joia del Museu del Prado.

Una comèdia satírica que gira bàsicament al voltant de dos temes, d'una banda l'ús del patrimoni artístic per part dels governs, i d'altra banda la necessitat de notorietat de les persones, l'anomenada vanitat del creador.

Ernesto Caballero es va inspirar en la figura de la monja Isabel Guerra, una valorada pintora figurativa, per construir el personatge de Sor Àngela perquè volia que representes una actitud artesanal allunyada de la dependència de la vanitat.

La magnífica escenografia, obra de Paco Azorin, basada en tres pantalles i projecció d'imatges, permet seguir la evolució de la còpia de la pintura i el procés de transformació de la copista.

Unes magnífiques interpretacions, d'una gran Carmen Machi, per nosaltres una de les millors actrius del panorama teatral espanyol, acompanyada per Mireia Aixalà que perfila molt bé el seu paper de directora del Museu que ha de complir les ordres dels de dalt i per un "altíssim" Francisco Reyes en un paper inquietant i trasbalsador.

En general una proposta entretinguda però amb un text que no ens ha dit gran cosa i massa ple de tòpics.

Si voleu llegir l'article original sencer, només heu de clicar AQUÍ

26/04/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Una peculiar distopía

A estas alturas, destacar que Carmen Machi es una actriz de enorme talento resulta una obviedad casi prescindible de decir. Después de su participación en montajes como Juicio a una zorra, ¿Quién teme a Virginia Woolf? o Agosto, entre otros, ha quedado claro que su presencia y fuerza interpretativas son únicas y abrumadoras. Así, como era de esperar, en La autora de las meninas, Machi hace un trabajo extraordinario, entregándose a la función y consiguiendo captar al público con su energía. Desgraciadamente, la historia, escrita y dirigida por Ernesto Caballero, tiene un punto de partida interesante que se va diluyendo entre diferentes dispersiones y problemas de tono. Esta propuesta distópica plantea un drama con un personaje principal muy jugoso pero pierde mucha credibilidad mezclando el conflicto con pequeños chistes más adecuados para otro tipo de obra. Además, la intencionalidad política es confusa y parece que no acaba de verse claro cuál es el objetivo de su contenido satírico, más allá de hacer bromas de actualidad. En cualquier caso, la evolución psicológica y emocional de la protagonista está muy lograda (a pesar de algún pasaje menos afortunado) y ciertas reflexiones relacionadas con la vocación artística hacen que la propuesta aguante con dignidad, a pesar de que tenía potencial, con unos cuántos ajustes, para ser un espectáculo magnífico.

25/04/2017
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Llàstima, el tema prometia.

Vaig triar aquesta obra principalment per la Carmen Machi, que la vaig descobrir en “Juicio a una zorra” ( que vaig veure dues vegades!!!) i l’any següent en el paper de Creont a l’Antígona que es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc , totes dues valorades amb ***** la màxima puntuació. Malauradament en aquesta ocasió la meva valoració ha estat molt baixa, no per que la Machi no estigui a l’alçada, tot al contrari és una actriu sensacional, sinó pel text de l’obra, que no l’he trobat gens interessant.

Tot i que comença força bé, vaig anar perdent l’interès a mida que avançava l’obra, fins al punt que se’m va fer fins hi tot llarga. Llàstima perquè el tema prometia i se li podia haver tret molt més suc. Tot i així es poden veure algunes escenes divertides com l’striptease de la Machi que no té preu. Sensacional !!!

Pel que fa a la resta d’actors em va agradar força la interpretació de la Mireia Aixalà, però no em vaig creure en cap moment a l’actor Francisco Reyes.

L’escenografia de Paco Azorín em va semblar genial !!!, tres pantalles on es projectava la evolució de la còpia del quadre de “Les Menines” de Velázquez ,que Sor Ángela, personatge interpretat per Carmen Machi, va creant mica en mica.

Ernesto Caballero, autor de l’obra, es va inspirar en la figura Isabel Guerra, la monja pintora, per crear al personatge de Sor Àngela.

Tot i que és molt interessant que l’obra ens faci reflexionar sobre el poder de la política sobre la cultura, tema que podia haver donat molt més de sí, no acaba de convèncer a un públic que esperava molt més de tot plegat.

05/06/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Li sobren tres quarts

La idea és bona i dona per una bona comèdia, però inexplicablement s'allarga i allarga i no resol, i s'embolica i la monja copista comença a fer el ruc i balla, i és posseïda i fins i tot ens ofereix un striptis, mongívol, però striptis, i com li deia l'àngel al lladre i assassí d'Antaviana "no anem bé Depacarelli, no anem bé". Llàstima, d'entrada prometia, però s'ha espatllat i, segons la meva opinió, no l'han sabut resoldre.

Crítica completa » http://bit.ly/2pxxATr

26/04/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Todo lo que haga Carmen Machi me interesa! Atrás quedó si don para la comedia haciendo de Aida. He visto obras dramáticas de esta señora que me ha dejado con la boca abierta y por eso no me pierdo nada de lo que hace.
En esta caso Machi interpreta a Angela. Una monja que se dedica a hacer copias exactas de grandes pinturas.
Estamos en el 2037. España está en una profunda crisis, y el gobierno se plantea vender sus grandes obras de arte para subsanar las arcas. Para ello contratan a Angela, para que haga una copia exacta con la que quedarse en el Museo Del Prado y vender el original…
Carmen Machi estupenda! Como siempre. Si momento euforia ha sido demasiado jajajaja
Y Mireia Aixala le ha dado muy buena replica!
Los amantes de la pintura no vais a sacar nada nuevo pero quizás os de que pensar…

26/04/2017
Josep OS

Avui al Goya he estat veient aquesta obra que ha escrit i dirigeix Ernesto Caballero. El tema tracta de l’encàrrec per part del govern davant una possible necessitat d’haver de vendre Las Meninas i a travès de la directora del Museu del Prado (Mireia Aixalà) contactar amb una monja (Carmen Machi) que es dedica a fer còpies de quadres, per que en faci una d’aquesta obra de Velàzquez. Una comèdia satírica amb moments summament divertits i carregats d’ironia, però que porta a una sèrie de reflexions com el poc o nul interès cultural per part del poder, el banal que representa l’art en la nostra societat o la vanitat a la qual arriba la monja en fer-se famosa incompatibles amb les seves creences religioses. Una excel·lent posada en escena només amb uns grans panells on es reflecteixen els quadres, i una magnífica il · luminació. El negatiu, una música que sona en diverses ocasions durant el transcurs de l’obra que no he entès el seu significat i em sembla totalment inadequada ja que a mi almenys em descentraba i en alguns moments quan anava pujant de volum, feia que em perdés part del diàleg. Pel que fa a la interpretació per a mi i deixant al marge les actrius de casa nostra, Carmen Machi és actualment l’actriu que més admiro i avui m’ho ha tornat a reafirmar, BRUTAL i és que a més és sobre qui recau tot el pes de l’obra. Mireia Aixalà tot i que el seu personatge queda en segon pla està també fantàstica. I Francisco Reyes diria que compleix sense més, potser per la cantarella que fa al parlar que no m’ha fet el pes. Un imprescindible, que per mi és un altre èxit més d’aquesta temporada. Entrades exhaurides i llarguíssims aplaudiments.

23/04/2017

Deja tu opinión

Carmen Machi es 'La autora de las Meninas'

Carmen Machi protagoniza La autora de Las meninas, un texto del director y dramaturgo Ernesto Caballero que se sitúa en un futuro cercano cuando, debido a la enorme deuda externa […]

21 abril 2017