Austràlia

Amb l’argument d’ aquesta funció, vam encetar una conversa amb una amiga. Una amiga d’aquelles per la que estaries disposat a fer qualsevol cosa... al menys així de primeres, sense pensar-t’ho gaire... Com l’Elena quan accepta donar-li un òvul a sa germana que viu a Austràlia per poder engendrar un fill. Boom!! La bomba s'ha activat.

I de cop es troba viatjant a l’altra punta del món amb la seva germana gran. Fa molt que no es reuneixen les 3 i entre elles comencen a aflorar converses pendents i d’altres més recents que esdevindran un carrusel de dubtes cada cop més puixant per l'Elena que fa que es replantegi la seva decisió de ser donant.

Quina relació esdevindrà amb aquest nadó , fill de sa germana, engendrat amb un òvul seu?
Serà evident el vincle especial entre tieta i nebot (mare i fill si ens ho volem mirar així) ?
L’Elena sap que no serà la mare ( s’ho vol creure), sap que no la parirà aquesta criatura però tindrà els seus gens...
Com s’ha de contemplar la futura relació familiar que esdevindrà?
Està sobrevalorada la maternitat?

Seria més fàcil ser donant anònim?  Cóm viure amb la incertesa si hi ha vides engendrades amb els teus òvuls?

La Laia no vol adoptar. Vol tenir un fill i no ha mesurat les conseqüències de demanar-ho a la seva germana petita.     I aquesta tampoc no ha meditat prou la magnitud de la resposta.
**
Austràlia ens planteja un tema delicat en clau de comèdia que ens parla de les relacions i els vincles familiars, de les motxilles que arrossega cadascú que en definitiva son les que ens fan triar el camí que prenen les nostres vides.

Una obra fresca amb diàlegs que es fan molt propers, que ens parla obertament dels prejudicis de la societat i que convida a reflexionar en una temàtica tan actual com necessària per moltes parelles.
Reconegut aplaudiment mereixen les 3 actrius (Ester Tort, Meritxell Huertas i Carme Poll) que estan de 10. I en especial la Meritxell Huertas, la germana gran que acompanya l’Elena en aquesta eixida i que posarà la nota d’humor a aquest cercle explosiu de sentiments entre germanes.

Escrita i drigida per Israel Solà, la seva proposta s' inaugura en el nou EspaiTexas que inclou també dues sales de cinema. Un local molt acollidor que compta amb un petit bar a l'entrada.

 

Las antípodas son, por definición, la parte de la Tierra que se sitúa en el otro extremo del mismo diámetro. Podría englobar a Nueva Zelanda y Australia, en nuestro caso. Cuando utilizamos el término en clave humanística y no geográfica, nos referimos al espacio mental donde se ubica el individuo que piensa o actúa de forma totalmente opuesta a la nuestra. En Australia, la obra con la que el Israel Solà se estrena como autor en solitario tras su recorrido por la compañía La Calòrica, ambas acepciones se unen para tratar el concepto de familia. Y es que las tres hermanas protagonistas ponen en juego, en el otro jefe de mundo, caracteres muy diferentes producto de sus trayectorias vitales, y se hacen conscientes del desgaste que el tiempo y la distancia ha provocado en una relación que había sido muy estrecha antes de entrar en el laberinto de la edad adulta.

El guión, brillante, ágil y bien cosido, presenta una comedia dramática en formato road trip, y surge de un hecho real cercano al autor. La idea, el hecho de viajar al otro jefe del mundo para dar un óvulo a una hermana para que pudiera ser madre, plantea por sí sola dudas, incertidumbres y disquisiciones suficientes para entretener mentes inquietas en largas horas de conversación.

Ester Cort, Meritxell Huertas y Carme Poll trabajan de forma excelente los rasgos de personalidad de las tres hermanas, y el entendimiento es magnífico. Las alternancias en los diálogos, la naturalidad del gesto, de cada movimiento, y la pasión que esconde cada personaje se convierten en un regalo para el espectador. Brian Lehane, en su papel de australiano nativo, acompaña y suaviza, da pie a las tres actrices y sirve de contrapunto en momentos en los que la energía de la escena parece apagarse o, por el contrario, excederse se. Pienso que hubiera sido interesante que el guión potenciara a este personaje. Él también desempeña un papel en la situación, ya menudo fluye casi como invitado. Su inglés y los diálogos con su pareja en este idioma aportan realismo y un toque de comedia que se adapta perfectamente al conjunto.

La escenografía es sencilla, compuesta básicamente de imágenes que se extienden o pliegan como cortinas, se cuelgan y descuelgan por parte de las actrices en pequeños paréntesis a luz abierta. Tan completa resulta la actuación, que la escenografía no acompaña. En mi opinión, se queda corta. Los cambios en directo tampoco suman, más bien estorban, y lo que se gana no es necesario.

En definitiva, Australia hace sonreír y hace pensar, te absorbe e incluso te hace llorar. Te invita a sumergirte en una relación a tres bandas que podría imaginar cerca. Y te plantea dilemas que, de entrada, parecerían conducir a un posicionamiento claro, por cariño y por la aparente inocencia de un gesto. Pero todo puede cambiar, como en el texto, a medida que la obra avanza. Y es que… ¿quién se atreve a definir familia?

Australia es una divertida comedia dramática sobre la familia: los vínculos, la descendencia, las expectativas… La obra está estructurada en forma de diario en el que asistimos a las vacaciones de tres hermanas desde su llegada a Australia hasta su retorno mientras una de ellas trata de donar un óvulo a otra.

Israel Solà, conocido por ser el director de La Calòrica, se estrena también como dramaturgo con esta historia basada en hechos reales. El espacio escenográfico minimalista a base de fondos de estudio fotográfico, las transiciones entre escenas a base de flashes y la presencia de una cámara de fotos en escena son un acertado apunte de dirección para convertir esta obra en un auténtico álbum de fotos familiar con una variada muestra de conflictos y emociones.

La construcción de personajes es uno de los mayores aciertos de la obra, a base de arquetipos que tan bien funcionan en la comedia pero que respiran una gran autenticidad. Cada uno de ellos ofrece un punto de vista y una premisa cómica complementaria que amplía las temáticas de la obra y mantiene el conflicto en marcha. Ester Cort aporta la voz narradora y los momentos de mayor ternura, Carme Poll está más instalada en el enfrentamiento y Meritxell Huertas es el gran alivio cómico que llena la sala de carcajadas con sólo aparecer en escena. Brian Lehane, el marido de una de ellas, marca el contrapunto de serenidad ante la exaltación de las tres hermanas, además de facilitar un sinfín de bromas lingüísticas.

En definitiva, Australia es un tierno y divertido retrato -nunca mejor dicho- de las relaciones y conflictos familiares en la actualidad. De las grietas que se abren cuando personas que nos hemos criado bajo familias tradicionales tratamos de adaptarnos a los nuevos modelos, pero manteniendo las expectativas y esquemas mentales clásicos. Sea como sea, una familia siempre será eso. Familia.

Cal celebrar que aquesta tardor Barcelona compta amb un nou espai de cultura. L’Espai Texas reobre les seves portes, després d’un reeixit moviment veïnal i l’entesa entre un important nombre de sectors i institucions, amb una iniciativa única, fins el moment: un espai híbrid amb dues sales de cinema i una de teatre.

Austràlia és l’obra encarregada de batejar la nova sala de teatre i, també, el debut a la dramatúrgia i la direcció d’Israel Solà, un dels coneguts integrants de La Calòrica. La road-play explica la història (basada en fets reals) de dues germanes que travessen mig món per trobar-se amb una tercera germana (la gran) que ja fa uns anys que es va instal·lar a l’illa més gran del món (que dóna títol a l’obra), amb el seu marit, originari d'allà. La raó del viatge és doble: per una banda, reunir-se després de molts anys sense veure’s. Per l’altra, la “germana australiana” ha demanat a la petita un favor molt especial: que li cedeixi uns òvuls per poder-se quedar embarassada.

Amb aquesta premissa, assistim al retrobament de les tres germanes (de Solà, no pas de Txèkhov) i al resorgiment dels molts conflictes familiars que ja existien entre elles i que la distància i el temps havia refredat. Uns conflictes que solucionaran gràcies a un segon viatge, aquest cop en cotxe, a través de territori australià, que els permetrà afrontar les qüestions complexes i delicades, els sentiments enquistats i els comptes pendents que uneixen i generen friccions a la pràctica totalitat de les famílies.

Una obra fresca, molt ben interpretada i àgilment dirigida que, sense aportar res totalment nou a l’escena teatral, sí que fa passar una molt bona estona, principalment, gràcies a la bona sintonia que aconsegueixen Ester Cort, Mertixell Huertas i Carme Poll, que exhibeixen moltes taules escèniques i una bonica i natural connexió entre elles.

Què estem disposats a fer per la família? Els vincles familiars han de ser incondicionals? Què defineix qui és la família de cadascú? Escrita i dirigida per Israel Solà, Austràlia és una comèdia dramàtica sobre els límits de les relacions familiars. L’espectacle comença quan dues germanes viatgen des de Barcelona fins a l’altra punta del món per tal que una d’elles pugui donar un òvul a la tercera germana, que viu a Oceania i que té dificultats per ser mare amb la seva parella. Però el que havia de ser un mes de retrobaments i gestions pràctiques esdevé una prova de foc per a la relació entre totes tres.

L’Elena (Ester Cort) és una dona vitalista, fotògrafa, que està disposada a ajudar la seva estimada germana i no té cap dubte que donar-li un òvul no és cap excepció; la Laia (Carme Poll), que va marxar jove a Austràlia i es va buscar la vida, ara vol tenir un fill amb l’Andy (Brian Lehane), però han provat molts mètodes sense èxit i ha demanat ajuda a l’Elena; la Mercè (Meritxell Huertas) és la germana gran i, amb un fill adolescent, un divorci i vivint a casa els pares, és la que ha fet una vida més tradicional. L’eufòria de l’arribada i del que compartiran s’anirà apaivagant quan constatin que el temps passa per a tothom i que elles ja no són les que recorden, sinó que han canviat.

Uns patrons de relació fàcilment identificables i tres personatges amb caràcters ben definits desperten l’empatia del públic, que sempre troba amb qui posicionar-se. L’acompanyament de la figura de l’Andy, que parla i entén només l’anglès, dona joc a uns quants moments còmics que permeten que el text no es prengui massa seriosament a si mateix. Els dubtes sobre les raons de la maternitat, la solitud, l’arrelament, les maneres d’enfocar la vida i el sentit que se n’espera es van abordant més o menys indirectament amb els acords i els xocs que les germanes tenen al llarg de l’espectacle.

El conocido director de “La Calòrica”, Israel Solà, debuta en solitario como director y dramaturgo sin Joan Yago.

No he podido evitar pensar en la similitud con otra obra también estrenada en la Flyhard: “Ovelles”. En las dos los personajes son tres hermanos (en este caso, hermanas) que se encuentran para celebrar un acontecimiento, en un caso era recibir una herencia y en éste la solicitud de un óvulo por parte de una de las hermanas a otra para poder tener un hijo.

En los encuentros entre hermanos aparecen temas que no han visto nunca la luz, relaciones incomprendidas, desconocimiento de la situación de los demás, pasados oscuros y no hablados, presentes alejados.

Israel Solà realiza un trabajo de artesanía a partir de un hecho real. Él añade las puntillas, los adornos y la parte de ficción que aportan comprensión y realidad a la historia. Por esto ha creado un texto impecable con una dramaturgia muy sencilla y un diseño escenográfico de Clàudia Vila que no puede ser más minimalista. El director ha sabido también encontrar el punto, el ritmo, la velocidad y la comicidad a una obra en la que se juegan las emociones de las tres hermanas encarnadas por Ester Cort, Meritxell Huertas y Carme Poll. El marido que tiene que ser padre es Brian Lehane que aporta el contrapunto sereno y discreto al polvorín desatado de emociones entre las tres hermanas. Pero son ellas las que nos han emocionado, nos han hecho compartir sus emociones, sus preocupaciones y miserias, nos han mantenido todo el rato dentro del espectáculo, nos han hecho reír y llorar.

La sala estaba llena y el público entusiasmado.

Israel Solà, director escènic de La Calòrica, debuta per primera vegada com a dramaturg i director a Austràlia, una comèdia tendra i divertida que parla de la família.

La idea del text va sorgir a partir d'una vivència personal, i del debat que es va generar al seu entorn.

Austràlia és la història de tres dones que s'han d'enfrontar al dilema de tenir fills o no, i al que tot això comporta.

És una història que ens parla de la família, dels seus lligams, emocions i necessitats a través de la maternitat.

En un espai escènic pràcticament buit, la paraula i la imaginació dels espectadors és tot el necessari per entrar de ple en aquest relat.

Les protagonistes d'aquesta història són tres germanes, l'Elena (Ester Cort), la Mercè (Meritxell Huertas)i la Laia (Carme Poll), i l'Andy (Brian Lehane) el marit de la Laia.
Veurem les seves pors, les seves pressions, els seus desitjos i les seves frustracions.
Hi ha moments on veiem molt d'amor, generositat i reconeixement, d'altres confrontació, egoisme, dubtes, enveja i ràbia.

Austràlia és una obra que t'atrapa. Les interpretacions són tan creïbles, tan plenes d'autenticitat que fins i tot hi ha moments que t'oblides que estàs veient teatre.

No us la perdeu!