Antonia San Juan: Mi lucha

Después de 30 años de carrera pisando escenarios de bares y teatros, Antonia San Juan vuelve a demostrar en este nuevo espectáculo que su fuerza y genuina personalidad artística son incombustibles. Pasado el tiempo y los éxitos televisivos y cinematográficos, resulta todo un placer comprobar que a esta mujer todavía le quedan tantas cosas que decir, y que la originalidad, frescura y contundencia de sus propuestas continúan intactas. Mí lucha es un recorrido por toda una serie de voces femeninas donde la comedia y el drama viajan unidos para, de vez en cuando, romper la cuarta pared e increparnos de forma descaradamente cómplice. En el show, San Juan, además de recuperar de forma breve a la Agrado de Todo sobre mí madre, encarna a una prostituta, una asesina, una presentadora de programas del corazón, alguna mujer descarada y una ficticia hermana gemela suya, entre otros personajes, para hacernos reír pero, sobre todo, emocionarnos. Quizás, en este caso, la parte más dramática ha tomado más peso que en otras ocasiones y, por lo tanto, habrá quién eche de menos más humor. Por otro lado, transmite, como muchos espectáculos de sketches, un cierto aire de irregularidad, a pesar de que, de manera muy acertada, esta sensación se diluye al descubrir que las mejores partes están reservadas para el final. En definitiva, a pesar de que no se han cuidado las transiciones excepto por un fundido al final de cada escena, el espectáculo en global es altamente satisfactorio gracias al talento de su protagonista que, más allá del gusto personal de cada cual, se tiene que reconocer que tiene un carisma y poder de seducción interpretativo descomunales.

Segurament molts sabeu de qui parlo si us anomeno a l’Estela Reynolds de la sèrie “La que se avecina” o a l’Agrado de la pel·lícula “Todo sobre mi madre” de Pedro Almodóvar, dos personatges molt reconeguts , interpretats per l’Antonia San Juan.

 

"Mi lucha” és el tercer unipersonal després de “Otras mujeres” i “Las que faltaban” ; la seva última aposta escènica, la qual a més de dirigir, n’ha escrit els textos juntament amb l'escriptor i guionista canari Félix Sabroso i el periodista i guionista Enrique Gallego.

A “Mi lucha” l’Antonia San Juan és capaç de representar a més d’una dotzena de personatges, tots ells molt diferents entre sí. Personatges en els que s’hi fica dins, els sent i transmet amb gran intensitat. Personatges que de vegades en fan riure i altres vegades llàstima. Personatges inventats, però que els podem identificar en situacions a les que tots ens podem enfrontar en algun moment de la nostra vida: la solitud, l'amor, el desamor, la malaltia, el dolor, la mort, l’abandó, el menyspreu,....

“Mi lucha” arrenca amb una declaració d’intencions a aquells als que no va dirigit el seu espectacle: “No actuo para: el que no ha leido nunca un libro, ni para la mujer que no trabaja y pretende ser una mantenida, ni para los que maltratan y pegan a las mujeres, ni para las que se dejan pegar, ni para el ejército, ni para el estado,....” ´

Tot seguit ens interpreta el famós monòleg que fa l’Agrado en la pel·lícula “Todo sobre mi madre” , per acabar amb aquella frase tan coneguda : “Porque una es más auténtica, cuanto más se parece a lo que ha soñado de sí misma”

Com a novetat , introdueix en aquest espectacle elements audiovisuals, cançons que ella mateixa interpreta en forma de cuplet i alguns poemes que parlen sobre l’amor i el desamor, que em van posar la pell de gallina.

Per cert, si hi aneu, podreu conèixer la seva germana bessona, un personatge molt diferent a ella, que vol tenir el seu minut de gloria.

 

“Mi lucha” és una mirada realista de la societat en la que encara malauradament vivim des de fa moltes dècades. Una societat en la que segueixen havent casos de maltractament de gènere, homofòbia, xenofòbia, abús de poder,...

“Mi lucha” és una mirada crítica a la premsa del cor, a la família, les tradicions, l’immobilisme social i a la doble moral de la religió, “la que predica i no practica, i la que practica i no predica” ( Bertrand Russell).

“Mi lucha” és un crit de revel·lia i menyspreu sobre tots aquells temes que la societat actual encara no ha resol.

Es un crit a llibertat individual. La llibertat de ser cadascú qui vulgui ser, sense els prejudicis d’una societat enquistada en el passat.

La multifacètica Antonia San Juan torna a la ciutat comtal amb nou espectacle i ho fa amb el suport incondicional del seu ampli grup de seguidors. De fet, aquest no decebrà en absolut als seus fans i, fins i tot, sorprendrà i arrossegarà a d'altres que no ho són tant. Així, ens trobem amb una obra que desprèn al cent per cent l'estil genuí de l'actriu, la qual exhibeix diferents registres anant molt més enllà de la comèdia. De fet, els diferents textos de l'obra mostren a una San Juan crítica i transgressora, que no té por de dir les coses com són i a on no s'escapa ni ella mateixa de la crítica. L'actriu ho dóna tot en escena i ofereix tota sola un espectacle de gairebé dues hores en el que el públic sembla passar-s'ho d'allò més bé. Segurament, si a una persona no li agrada l'estil de San Juan, aquest espectacle no està fet per a ell, però això no vol dir que aquest no sigui meritori i que no estigui ben construït. Tot i això, les transicions resulten una mica lentes i relenteixen el ritme de l'espectacle, les quals són necessàries pel canvi de vestuari i preparació de l'actriu, però segurament es podrien haver solucionat d'alguna altra manera. No obstant, l'espectacle es gaudeix en tot moment i ofereix a l'espectador allò que espera sense limitar-se a l'humor fàcil i anant molt més enllà en els seus textos, això sí, uns de forma més aconseguida que d'altres.