Alicia: Cia Menú Teatral

Si ja com a lector Alícia al país de les meravelles necessita una imaginació desbordant, creure que aquest text pot ser traslladat a una sala petita de teatre en demana molta més. Pablo Ley ho aconsegueix a la Sala Atrium amb pocs elements, uns actors entregats i una direcció mil·limetrada.

Tot i que amb una mica d’escepticisme al principi de l’obra, per la complexitat que suggereix aquest text, la veritat és que l’adaptació que en fa Ley és minimalista però molt eficaç. Amb una posada en escena mínima (una taula, quatre cadires i una estanteria), el posicionament dels elements i el joc de llums i ombres ens traslladen al desitjat país de les meravelles. La coreografia dels personatges, marcada al mínim detall, ens va atrapant a poc a poc, fins que quedem hipnotitzats per l’essència de Carroll. Grandioses les cinc alícies que veiem a sobre l’escenari, amb una entrega total des del primer moment.

Si pensàveu que ja coneixíeu tot el país per acompanyar a l’Alícia en el seu viatge estàveu equivocats, a la Sala Atrium de Barcelona encara queda un reducte de meravelles i bogeria per descobrir.

Més a www.fentcatpures.wordpress.com

La companyia Menú Teatral presenta Alícia, un espectacle amb dramatúrgia de Pablo Ley a partir d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall de Lewis Carroll.

Amb un inici que descol·loca en un primer instant, t’adones a l’instant que no tenim una obra com hem vist fins ara. Cada actor no realitza un únic personatge, i és normal veure multiplicitat de personatges amb una companyia de pocs integrants.

Podem veurem a tots els actors de la Cia Menú Teatral interpretant el personatge de l’Alícia. Tots els actors van interpretant a tots els personatges i on podem veure en aquest detall tot un encert quan podem veure el somrient Gat Cheshire. És la màgia d’aquesta obra i un dels encerts d’Alicia.

En definitiva m’ha agradat. Amb moments més encertats que d’altres. El treball dels actors ha estat encertat i homogeni. L’escenografia efectista i un encert tot el joc que han aconseguit. I si tenim la música en directe (amb Jorge de la Torre), sempre és un punt a favor.

Fins i tot. ...

No sabemos hasta qué punto Lewis Carroll se podía imaginar que el personaje de Alicia que creó a mediados del siglo XIX tendría un impacto tan fuerte en la cultura popular. Innumerables manifestaciones artísticas se han inspirado en ella y su país de las maravillas imaginario convirtiéndola en uno de los iconos más importantes de la literatura moderna. La compañía Menú Teatral se suma a la gran cantidad de obras, pinturas, películas, poemas y canciones basadas en este libro con una propuesta que resulta un muy interesante laboratorio teatral. Sin demasiado interés en encontrar nuevas lecturas del texto original, este montaje dirigido por David Maqueda encuentra, desde la fidelidad a su universo absurdo, una gran cantidad de juegos actorales, secuencias físicas originales, un sugerente uso de los objetos y una gran compenetración de grupo. La dramaturgia de Pablo Ley centra su interés en el factor poético del ilógico contenido de las novelas, resaltando la belleza oculta de algunos diálogos, frases y pasajes. En conjunto, el espectáculo está, quizás, más cerca del homenaje que de una adaptación que aporte alguna novedad o trascendencia pero, sin embargo, es satisfactorio, divertido y lleno de buen gusto. Los cinco intérpretes han encontrado el punto justo entre el histrionismo y la delicadeza, y tienen un buen entendimiento de equipo encima del escenario. Por último, hay que destacar, especialmente, un diseño de escenografía y de atrezzo muy cuidado e imaginativo que ayuda a entrar más rápidamente en este (siempre cautivador) mundo de fantasía.

Diria que no però podria ser perquè es tractava d'Alícia... i a més n'he vist cinc d'Alícies a l'escenari, i jo no havia begut res... i sentia unes músiques que m'enbolcallaven... El que ha passat és que el Pablo Ley (autor) i el David Maqueda (director) han muntat un caos a l'escenari de l'Atrium que ens ha deixat descol·locats. Per començar no hi hem entrat per la porta, sinó que hi hem aterrat després de caure hores i hores des del forat d'un arbre... em sembla que no afino massa avui. Aneu a veure-la i us fascinarà. No penso dir res més, que després la meva dona em renya.

 

 

Crítica completa »  http://bit.ly/2mGIDoK

Una de les moltes troballes que atresora "Alícia al país de les meravelles", la novel·la de Lewis Carroll, i potser la més important, és la voluntat de l'autor de trencar la unitat, la univocitat, i de posar en evidència l'ambivalència de gairebé tot allò que pensem, que ens passa, que sentim... La memòria d'Alícia es confon amb els elements del somni, un somni plaent (el plaer del que s'adorm, del que dormita) i pertorbador a l'hora, és constant però també és múltiple.

Pablo Ley ha recollit algunes d'aquestes descobertes i ha conjuminat els elements per dissenyar una dramatúrgia que explora el desordre i la confusió dels nostres pensaments. Ens explica "Alícia..." a diverses veus, a fragments, mira de recollir-ne les miques i llençar-nos la realitat o, si més no, acostar-nos-hi. Tot en la posada en escena de David Maqueda cerca la millor manera de transmetre la sensació d'incertesa pròpia de l'allò oníric, de la caiguda profunda, del pas a l'altre costat. L'escenografia amb deixant surrealista, la il·luminació que crea penombres, ja que només en la penombra pot existir el somni, la coreografia de gairebé tots els moviments dels actors, la música en directe del piano de Jorge de la Torre i els talls de so (sempre amb interferències)... Tot col·labora a acompanyar-nos en un viatge interior que ha de ser delitós i inquietant a la vegada.

Aïda Bellet, Boris Cartes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu i Núria Montes són, a l'hora, les diferents veus d'Alícia i els diferents personatges de l'obra de Carroll, fins i tot la veu narrativa de la novel·la. El caos, en el millor sentit de la paraula, està servit. El treball actoral és de gran volada, precís, imaginatiu i evocador. Menció especial per a Núria Montes, eficaç i sensible a parts iguals.

El teatre, sovint, ens espera agotnat a la cantonada, i és aleshores quan es dóna el miracle i succeeix allò que busquem desesperadament i al qual no sabem posar-li nom. Menú Teatral espera a la Sala Atrium amagats entre bambolines.

 

Tots coneixem el conte  “Alícia al país de les meravelles”, una obra de literatura fantàstica escrita pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll.

 

El conte ens explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes.

 

Aquest llibre està considerat com un dels exemples més característics de la literatura de l'absurd, i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic.

 

Basant-se en els textos de “Alícia al país de les meravelles” i “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll, Pablo Ley ha construït l’obra “Alicia”.

 

Quin ha estat el resultat?

 

Un bon text. Uns actors que fan una feina de grup excel·lent. Una escenografia de Toni Giró molt original , on hi predominen els colors blanc i negre. Una direcció molt acurada. Bona il·luminació . Música en directe de la mà de Jorge de la Torre,.... En fi, un espectacle en el que no hi falta cap mena de detall.

 

A diferència del conte de Carroll, Pablo Ley ens presenta una Alícia contemporània, més propera i actual a nosaltres. La finalitat però, és la mateixa que la del conte: endinsar-nos, com si d’un somni es tractés, dins la ment d’aquest personatge.

 

Com a detall original veurem a tots els actors de la Cia Menú Teatral (nois i noies) en algun moment de l’obra interpretant el personatge de l’Alícia. De fet veurem a tots els actors interpretar de forma rotativa a tots els personatges del relat (el conill Blanc, el Barreter, l’eruga blava, el somriure del Gat Cheshire o la Reina de Cors).

 

L’obra igual que en el conte de Carroll, està format de petites històries independents lligades entre si d’una manera consecutiva ajudades de la música de Jorge de la Torre. D’aquesta manera podem veure a Alícia vivint una aventura diferent amb cada un dels personatges.

 

Mitjançant la manipulació d’objectes i el joc d’ombres, podem veure engrandir o empetitir a l'Alicia.

 

Alicia és un espectacle que combina coreografies, cançons, dansa, expressió corporal, manipulació d'objectes i interpretació.

 

Alicia és una obra plena d’històries que fan al·lusió a l’educació. Ens parla de vida frenètica i de les exigències dels adults, de la rutina en la que estem immersos, de la crisis d’identitat i de la intolerància.

 

Una proposta realment original.

 

***1/2