Teníem moltes ganes de veure aquest monòleg de
Felipe Cabezas a la
Sala Fènix, cinquè monòleg teatral de l'artista en la que serà la cinquena temporada de la sala.
A finals del mes de novembre, a la
roda de premsa ja ens van comentar que, en aquesta ocasió han fet tàndem de direcció amb
Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, que
ha assumit la part de direcció actoral, la direcció d'art (mascares i vestuari) és d'
Anna Chwaliszewska i l'espai sonor d'
Orestes Gas.
Els bufons, des de sempre, són uns personatges que han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren "intocables". En aquesta proposta el bufó del rei Lear no deixa en cap moment de ser un còmic, un actor que ens explica les conseqüències de la decisió del rei Lear de dividir el regne entre les seves tres filles, provocant amb aquest fet, una lluita de poder.
Una versió de l'obra de Shakespeare on
es barreja el present rabiós amb els fets del passat. On es barreja la realitat i la ficció. Un viatge de la cort reial del Rei Lear als temps actuals on la tecnologia ho controla tot.
Una proposta on l'actor es desmaquilla per tornar a la persona que treballa d'actor, i es torna a maquillar per tornar al personatge, amb una naturalitat absolutament sorprenent.
Les màscares ajuden Felipe Cabezas a assolir les diferents personalitats dels personatges que interpreta: el rei Lear, les seves tres filles Gonerilda, Regania i Cordelia, el seu fidel duc de Kent, el rei de França, el bufó i l’actor.
I és l'actor qui reflexiona al voltant del seu ofici i d'ell mateix com a persona, amb breus escenes en què la seva vida personal infereix en la seva vida professional.
Molt intima i delicada l'escena en què l'actor parla amb els seus fills que no acaben d'entendre els sacrificis que fa per tirar la seva feina endavant. O la de l'amic actor que finalment decideix tirar la tovallola i iniciar una nova vida al camp.
Una feina interpretativa absolutament admirable i on Felipe Cabezas ens mostra la seva habilitat en la utilització de les màscares i a l'hora de donar-se rèplica ell mateix interpretant simultàniament més d'un personatge.
Una posada en escena magnífica.
Molt destacable l'espai sonor, que tal com ens van explicar, està format per una música composta amb sons emesos exclusivament pel mateix Felipe Cabezas,
tractats i digitalitzats artesanalment per Orestes Gas, en una transformació de la seva veu en sons, sense cap intervenció d'instruments..... i on fins i tot podem escoltar el soroll dels helicòpters com ens sobrevolen, en un intent d'acovardir-nos.
Un text crític respecte al poder amb molts missatges implícits, adaptat a la situació política actual ... "
decir la verdad es un signo de locura" perquè les lluites de poder de les filles del Rei Lear no són tan diferents de les lluites de poder a la nostra època. I la vida dels bufons de la cort no estan tan allunyades de la vida dels actors d'avui,
la precarietat laboral i un futur incert uneixen al bufó i a l'actor que l'interpreta.
I com ens recorda Felipe Cabezas,
ha d'aprofitar que és el seu teatre per dir el que pensa i permetre's la llicència de què el bufo mati al rei ... al Rei Lear, és clar.
Per veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest
ENLLAÇ
Una gran interpretació de Felipe Cabezas, un bon guió, rebuscat intel·ligent i innovador i una posta d’escena original i creativa. Aquests són els ingredients de la poció que utilitza Cabezas per atrapar-nos al seu món i fer que els minuts de la funció volin. Molt bon treball, felicitats!
Me ha encantado!! gracias por hacer este trabajo de cuerpo tan intenso!
Me ha encantado!!! super recomendable!
Es realmente impresionante, vale la pena ir, si quieres reírte y reflexionar, cien por cien recomendada.
«Obra» aunque el ACTOR Y BUFON la llama de otras «maneras» (suave spoiler escénico) en la cual se mete en variados personajes dándole su toque adaptándola a estos tiempos. Muy linda puesta en escena y gran actuación con y sin mascaras. Muy recomendada para espíritus libres. IR a verla.
Dijous vam poder gaudir d’un espectacle innovador que ens va tenir absorbits de principi a final. L’actor del monòleg et guia a través de la tragicomèdia i donant vida a més de 6 personatges diferents d’una manera brillant. Moltes gràcies!!!!
Fui con un par de amigos y nos gustó mucho!! Un bufón que hace malabares entre una comedia ácida y un drama desgarrador. Muy actual con todo panorama social. La recomiendo 100%!
Ácida, divertida, crítica… Una oda a Shakespeare rompiendo con su obra, con mucho respeto (todo el que pueda tener un bufón). Una sátira de la actualidad desde la versión de una historia shakespeariana. Muy recomendable.
Felipe Cabezas me cautivó con el espectáculo «El Bufón del Rey Lear». Un derroche de energia, presencia e interpretación. Me encanto como nos cuenta la historia y nos lleva de la mano a los espectadores a varias realidades… y sobre todo… no cuento más. Vayan a verla. La Sala Fènix consigue hacer otra vez de su «Sala» un sitio mágico. Muchas Felicidades!!! Bravo Felipe!!!
El pequeño escenario de la sala Fenix se hace grande con la presencia de los personajes q interpreta Felipe Cabezas, además de hacerte viajar mezclando el pasado y el presente en su particular manera de entender lo clásico y lo contemporáneo. BRAVO !!!
Una proposta transgresora, que fa de mirall, a la situació social i política actual, través d’una adaptació original i dinàmica.
Imperdible!!!
La funció de les 21 h. els diumenges de la Sala Fènix, va molt bé i sobretot pels que no vivim a Barcelona per fer doblet, i això és el que ahir vaig fer jo. Dirigit per Jordi Pérez, Felipe Cabezas ens porta aquest monòleg que a través de la perspectiva del bufó ens narra de forma satírica les lluites de poder del rei Lear, el seu fidel servidor Kent i les seves tres filles Gonerilda, Regania i Cordelia. I per endinsar-se en cada un dels personatges ho fa a través de màscares venecianes molt aconseguides excepte quan es refereix a la filla petita Cordèlia que ho fa a cara descoberta mitja cara bufó i mig Cornelia. Hi ha un moment que l’obra fa un gir i ens situa en l’actualitat buscant un paral·lelisme, que realment hi ha entre les dues èpoques, aquesta part és la que menys m’ha atrapat i en la meva opinió si s’obviés no trencaria el fil del que amb molt d’interès estava seguint. Felipe Cabezas s’ha embarcat en un complicat treball que suposo li ha requerit moltes hores d’assaig, canvis de rol, canvis de registre, canvis de màscara i per si era poc es desmaquilla i maquilla en escena davant l’espectador, donant com a resultat una merescuda nota alta. Tot i que hem vist moltes versions d’aquesta obra de Shakespeare, aquesta aposta original i diferent recomano no us la perdeu.