Neus Mònico Fernández

Pau Carrió retorna a Shakespeare amb l’adaptació i direcció de Macbeth; oferint-nos una versió que pren com a base la interpretació. La imatge, el so, la il·luminació i la posada en escena també tenen molt de protagonisme al llarg de l’espectacle. D’una escenografia buida, Pau Carrió crea un espai viu. La posada en escena convida l’espectador a jugar amb la imaginació. Es tracta d’un Macbeth de penombres, on la foscor predomina durant tot el muntatge. Aquesta foscor està present a través de la llum, el vestuari i els elements escenogràfics (taules, cadires, estovalles…), fins i tot en la sang. Tot i la foscor predominant de l’espectacle, hi ha escenes visualment molt potents, hipnòtiques, molt fotogèniques, fins i tot poètiques. Pau […]

The Watsons és una novel·la incompleta de Jane Austen, una de les autores més importants i influents d’inicis del segle XIX. Se sap que la va començar a escriure l’any 1803 i que probablement la va deixar d’escriure el 1805. Laura Wade, dramaturga i guionista britànica, la va adaptar l’any 2018 al teatre amb el mateix títol. Va ser presentada al Chichester Festival Theatre i al Menier Chocolate Factory el 2018 i poc després es va estrenar al Harold Pinter Theatre al West End de Londres. Els Watson que podem veure al TNC és una traducció de Joan Sellent de l’obra de Wade, dirigida per Josep Maria Mestres. Tot comença amb un clàssic, de cop i volta hi ha un gir inesperat i acaba amb un final amb la possibilitat d’infinites continuïtats. No us puc explicar gaires coses d’aquest muntatge perquè […]

Los chicos del coro és un musical de gran format ambientat a la França de 1949 durant la postguerra mundial. L’acció transcorre en un internat per nois anomenat Fondo del Estanque, una institució que gira sota el lema «acción -reacción». El millor del musical és que té la seva pròpia coral (l’escolania de los chicos del coro). S’ha de dir que les veus de tots els nens són espectaculars! Sobretot destacaria les veus de les quatre nenes, la d’Iván Clemente i la de l’actor que interpreta a Pierre Morhange. La posada en escena i els canvis d’escenografia estan molt ben trobats. Les interpretacions dels actors adults m’han semblat irregulars. La millor interpretació, des del meu parer, ha estat la de l’actor Jesús Castejón en el paper de Clément Mathieu. El so hauria de millorar […]

Fairfly va ser la tercera participació de La Calòrica dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana EL CICLÓ, l’any 2017. Aleshores ja va ser una experiència inoblidable pel públic: la posada en escena, la distribució del públic, la temàtica, el tarannà de la companyia, la naturalitat interpretativa… Jo hi era, i ho puc confirmar. Era tan original i sorprenent, divertida i seriosa, que tothom, ens hi sentíem identificats. Va ser tal l’èxit que van tenir, que del Teatre Tantaranta, van ser programats a La Villarroel. I de nou, èxit absolut! No cal dir que estic supercontenta que, vuit anys després, es torni a programar. En aquesta ocasió és a l’Espai Texas, un nou espai teatral, impulsor […]

Elling, del dramaturg noruec Ingvar Ambjørnsen, que podem veure a la Villarroel, és una versió de Simon Bent de l’adaptació original d’Axel Hellstenius, dirigida per Pau Carrió on els actors David Verdaguer i Albert Prat interpreten, amb gran encert, als dos personatges principals d’aquesta història, l’Elling i en Kjell. L’Elling és ingenu, tímid i neuròtic, mentre en Kjell està obsessionat amb el sexe. S’han conegut en un centre psiquiàtric en el qual comparteixen habitació. Passat dos anys, ha arribat el moment de sortir del centre per tal d’integrar-se a la societat, per la qual cosa, l’estat els dona l’oportunitat de compartir pis, sota la tutela d’un terapeuta. El que el públic veiem és el procés d’adaptació que hi ha entre […]