David Elfa Novoa

Smiley s’ha convertit en el seu any de vida en una de les obres imprescindibles del teatre contemporani català. Es tracta d’una peça amb una aparença moderna, gràcies a recursos encertats com aturar l’obra i dirigir-se a l’espectador, però que es presenta amb una efectiva estructura clàssica que apropa la representació a tots els públics. A més, un altre gran encert de Guillem Clua es tractar la història amb naturalitat i sense que l’orientació sexual dels personatges exclogui cap persona a l’hora de gaudir i de sentir-se identificat amb aquestos. Així doncs, l’obra no pretén ser ni valenta, ni defensar cap orientació sexual o forma de vida, sinó explicar una cosa tan simple (i complexa alhora) com és una història […]

L’última proposta (per mi) del Grec 2013 arriba de la mà de la companyia Sébastien Ramirez en una clara fusió de la dansa contemporània i el hip hop. Es tracta d’un espectacle de poc més d’una hora de durada en el que la il·luminació, els moviments gravitatoris i l’harmonia conceptual aporten bellesa i significat al seu conjunt. A més, ens trobem a uns ballarins que saben transmetre al públic la força de les coreografies que interpreten sobre l’escenari, ja sigui trepitjant el terra o no. Així doncs, aquest «Borderline» és un espectacle amè, que hipnotitza l’espectador amb la disecció d’uns moviments sofisticats i bells, els quals es poden percebre detalladament gràcies a l’originalitat en que són presentats. Sens dubte, es […]

Aquesta proposta fora de la cartellera comercial és el nou muntatge de la companyia Parking Shakespeare que, un estiu més, torna a l’ombra dels arbres del Parc de l’estació del Nord per oferir de forma gratuïta una obra del dramaturg anglès. Es tracta d’un espai acollidor, però no del tot òptim per representar teatre, ja que la sonoritat s’escampa pels 360 graus que forma l’escena i sense cap possibilitat de resonància. Tot i això, els actors fan un gran treball de veu i aquesta arriba als espectadors de forma clara i entenedora. Respecte a la posada en escena, l’espectacle juga amb els seus 360 graus disponibles a través dels quals els actors entren i surten per tot arreu. D’aquesta forma, […]

Aquesta bella oda al desamor és una de les grans propostes del Festival Grec 2013, que ja arriba a la seva fi. Es tracta d’una adaptació de la prosa poètica de Marguerite Yourcenar, brillantment adaptada per Marc Rosich i esplèndidament dirigida per Josep Maria Pou. Per una part, cal dir que el llibre en el qual es basa apareixen nou personatges femenins, separats per capítols, més el pròleg de la pròpia autora. Així doncs, Rosich l’ha adaptat escollint tres d’aquests personatges y ha afegit el de Yourcenar, el qual serveix de nexe i otorga a l’obra una fluidesa subtil que ajuda de forma eficaç a digerir els monòlegs. A més, les paraules en boca de l’autora estan carregades de força […]

Aquesta és una d’aquelles obres en que el teatre es mostra nu, tenint per si sol la força d’arribar a l’espectador a través de la paraula i l’actuació. Potser no hi ha grans escenografies, ni grans artificis, però si ens trobem amb personatges carismàtics i històries properes que amb la seva frescor transcendeixen cap a l’espectador. «El viento en un violín» és una proposta divertida de teatre contemporani a on ens trobem personatges interpretats amb cert histrionisme, però que no deixen de semblar reals i pròxims alhora, o si mes no, els valors que transmeten. Tot i aquests factors positius presents a l’obra, trobo que la història triga en arrencar una mica, ja que es dedica bastant de temps a […]