27/07/2013
Un violí de bonica melodia

Aquesta és una d’aquelles obres en que el teatre es mostra nu, tenint per si sol la força d’arribar a l’espectador a través de la paraula i l’actuació. Potser no hi ha grans escenografies, ni grans artificis, però si ens trobem amb personatges carismàtics i històries properes que amb la seva frescor transcendeixen cap a l’espectador. “El viento en un violín” és una proposta divertida de teatre contemporani a on ens trobem personatges interpretats amb cert histrionisme, però que no deixen de semblar reals i pròxims alhora, o si mes no, els valors que transmeten. Tot i aquests factors positius presents a l’obra, trobo que la història triga en arrencar una mica, ja que es dedica bastant de temps a conèixer els personatges, fet que no seria en absolut negatiu si la pròpia trama de l’obra comencés abans. Aquesta part inicial es més aviat lenta i la únió de les escenes amb fosses a negre no acaba de ser del tot encertada. D’altra banda, el format de teatre a la italina no és l’adequat per aquest espectacle, ja que la llunyania de l’espectador fa que hi hagi un espai a on es perd la sonoritat de les paraules i es produeix un cert distanciament amb l’obra que juga en contra seva. A més, per la seva posada en escena, es nota que l’espectacle ha estat muntat originalment per ser exhibit d’una altra manera. Per concloure, m’agradaria destacar l’encert de Tolcachir per mostrar a la seva història diferents tipus de relacions materno-filials amb pocs personatges, les quals estan totalment lligades, però mostren aspectes molt diferents entre si, els quals van des de la dependència emocional fins a les clases econòmiques, els valors morals, les orientacions sexuals, la maduració de la persona, l’edat i els diferents rols ocupats per una mateixa persona. Sens dubte, un gran treball dramatúrgic carregat d’una crítica subtil ben amanida.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

El viento en un violín

El viento en un violín

No hi ha res que una mare no sigui capaç de fer per un fill. Ho veureu en un text signat per un actor i director que, des de la sala independent Timbre 4 de Buenos Aires, s’ha convertit en un dels grans noms de la nova dramatúrgia argentina.

Claudio Tolcachir torna a trepitjar els escenaris barcelonins, on ja ha triomfat amb muntatges com La omisión de la familia Coleman. Aquest cop, però, ha triat com a protagonistes una parella de dones que s’estimen i busquen desesperadament un fill, mares amb fills disposades a tot per garantir la seva felicitat i fills que no troben el seu lloc al món… Les històries de dues famílies de diferents condicions socials serveixen a l’autor com a excusa per interrogar-se sobre els límits de l’amor i preguntar-se si estimar-se un fill o una mare justifica qualsevol cosa, fins i tot fer mal a algú altre. Un treball intens dels actors, una dramatúrgia realista i fragmentada i un sentit de l’humor sempre present basteixen aquesta paràbola sobre l’amor en què tres famílies es fondran en una de nova i diferent. L’acceptació fa de l’escenari una finestra amb vistes a la vida: el realisme crític de Tolcachir i els seus actors en estat pur.

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
Sé el primero en dejar tu valoración
Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.