David Elfa Novoa

A finals del segle XIX, Ibsen va escriure aquest text que pot ser considerat com una de les millors reflexions teatrals que s’han fet sobre la psicologia social. En aquest, l’autor disseccionava el concepte de massa social i el funcionament de les col·lectivitats enfront la individualitat, a partir d’un entorn controlat per alguns dels diferents tipus de poders socials presents a la societat, com pot ser el polític, l’econòmic o el del mitjans de comunicació. Així doncs, com es pot comprovar, la història escrita per Ibsen és plenament vigent avui en dia i, per aquest motiu, la versió que se’ns presenta es troba emmarcada en una temporalitat actual, sense que això arribi a grinyolar en cap moment durant la representació, […]

Han pasado más de quince años, pero todavía conservo dentro de mi cabeza las imágenes de la magistral interpretación de Montserrat Carulla en La reina de la belleza de Leenane. En aquel momento, yo todavía era un adolescente y me faltaba muchísimo por aprender de las artes escénicas (y tengo que decir que cuando más aprendo, más consciente soy de que menos sé), pero la gran Carulla me cautivó con su poderosa actuación y tuve el privilegio de asistir a una clase magistral de teatro, que de alguna forma u otra me marcaría. Ahora, aquella dama del teatro catalán se despide de los escenarios y mi presencia en la platea era obligatoria, ya sea para disfrutar por último vez de […]

Cirque du Soleil es una compañía ya habitual en nuestra ciudad, que en los últimos años acostumbra a aterrizar una o incluso dos veces al año, consiguiendo arrastrar una gran cantidad de público, a pesar de sus elevados precios. En esta ocasión, los canadienses nos traen un espectáculo que ya tiene quince años de vida y que ha dado la vuelta al mundo cosechando éxitos, como la gran mayoría de los espectáculos de la compañía. Podemos decir que, este Dralion nos acerca a la filosofía y a las tradiciones orientales con el sello habitual de los canadienses, en un espectáculo de dos horas que no defrauda y que hace sumergirnos en un mundo de colores, sensaciones, música, diversión y trabajo […]

L’escenari de la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya és un espai immens que, en teoria, no és apte per representar tot tipus d’espectacles teatrals, ja que corren el risc de no acabar d’omplir-lo i de no permetre a l’espectador capficar-se dins l’obra. Sense anar més lluny, això és el que succeeix amb «La rosa tatuada», un espectacle que hauria brillat més en un altre tipus de sala i que deixa buit aquell escenari immens, tot i els visibles esforços d’omplir-lo per part de la seva directora i d’una Clara Segura que aconsegueix amb la seva gran interpretació que allò no quedi ridícul. D’altra banda, el text presenta alguns altibaixos que fan que quan l’obra t’atrapa, a la poca estona […]

L’off del Romea ens torna a oferir una altra joia teatral, portant-nos en aquest cas un monòleg de Koltès interpretat per un esplèndid Òscar Muñoz. L’espectador, que forma part també de l’obra, es submergeix amb el protagonista en una reflexió al voltant de l’amor, la necessitat de comunicar-se, l’afecte, l’agressivitat, la manipulació i el control de la societat. Tot això, ens és presentat en una posada en escena molt efectiva i sorprenentment dinàmica, tenint en compte que ens trobem davant d’un monòleg, en el qual l’espectador va cambiant d’ubicació guiat per l’interpret. D’aquesta manera, es fa partícep al grup reduït de persones que assisteixen a la funció de no només de la reflexió al voltant del text, sinó també de […]