L’off del Romea ens torna a oferir una altra joia teatral, portant-nos en aquest cas un monòleg de Koltès interpretat per un esplèndid Òscar Muñoz. L’espectador, que forma part també de l’obra, es submergeix amb el protagonista en una reflexió al voltant de l’amor, la necessitat de comunicar-se, l’afecte, l’agressivitat, la manipulació i el control de la societat. Tot això, ens és presentat en una posada en escena molt efectiva i sorprenentment dinàmica, tenint en compte que ens trobem davant d’un monòleg, en el qual l’espectador va cambiant d’ubicació guiat per l’interpret. D’aquesta manera, es fa partícep al grup reduït de persones que assisteixen a la funció de no només de la reflexió al voltant del text, sinó també de la vivència personal de part d’aquesta. Així doncs, ens trobem amb un teatre compromès, en el que la peça clau d’aquest ve de mà del seu actor, el qual transmet força, proximitat, estimació, por, riure, afecte i tot això en només hora i quart de funció i a gairebé a cau d’orella. Sens dubte, Òscar Múñoz és tota una bèstia escènica, que aconsegueix captivar en tot moment a l’espectador, submergint-lo dins la història. En resum, «La nit just abans dels boscos» és una proposta suggerent, reflexiva i potent, que arriba a l’espectador d’una forma directa i que l’atrapa fins al final.
¡Enlace copiado!