Aleix Bonet-Ragel

Quan decideixes anar al Teatre Nacional de Catalunya saps que el que vas a veure, sovint, és una proposta que ha passat uns filtres que s’apropen més al teatre clàssic que no pas a una perfomance o al «teatre modern». Amb Blasted crec que aquesta condició no s’ha de tenir gaire present. Blasted és una aposta segura que trenca tots els esquemes establerts de la «filosofia TNC» amb la premissa que es tracta d’un text de Sarah Kane, i els qui en saben mínimament, entendran que Sarah Kane va ser una dramaturga que, amb els seus pocs anys de vida va escriure textos realment «anats de l’olla». De totes maneres, la direcció d’Alícia Gorina ens transporta, d’una manera poc habitual, a un […]

Cyrano de Bergerac va ser un personatge peculiar de la França del 1600, Edmond Rostand va fer-ne una biografia teatralitzada i tot i que va témer per si no agradava al públic a l’estrena, va ser tot un èxit. El mateix passa a Cyrano del Borràs. Un èxit! Sala plena i dempeus en acabar. Una interpretació sublim de Lluís Homar donant-li una entonació totalment diferent de la que qualsevol altre mortal faria. En algun moment Lluís Homar pren tota la força d’escena i eclipsa el potencial que aporten els altres partícips de la història. De totes maneres, el repartiment aconsegueix transmetre totes les sensacions a la perfecció; un bon treball en equip per la dificultat de representar en vers, amb […]

No perdeu l’oportunitat d’anar-hi!! Així de clar us ho dic! Tres veus que fan que t’enamoris dels musicals de Jonathan Larsson, si és que encara no ho estaves després de veure Rent. Felicitar els tres actors, però en concret a Xavi Duch per l’esforç que mostra durant l’hora i mitja que dura l’obra; pels seus canvis de registre en el transcurs de les cançons i per la complicitat que busca amb el públic que espera, impacient, allargar el braç per collir un regalet dolç. La companyia forma un trio molt ben compenetrat, fins i tot, a l’hora de salvar alguna distracció d’escena i que, juntament, amb el joc de llums fan que «Tick, tick…boom!» et faci descobrir com és d’important […]

El meu error inicial va ser pensar que tots els «musicals per joves» són una còpia de «El despertar de la primavera» de la temporada passada. Anava amb les expectatives molt altes, confiant amb el talent de la meitat del repartiment, que van complir amb el seu paper, però no va ser suficient per amagar la poca naturalitat de la resta dels integrants del grup. En general, micròfons massa baixos i a vegades molt alts (que «petaven»), mirades dels actors al públic buscant complicitat innecessària, «trepitjades» comunes qui sap si per falta de rodatge… De totes maneres, els sis joves han demostrat tenir una veu genial que en altres ocasions es poden acabar d’explotar. Podem donar una nova oportunitat als […]

Absolutament genial! Una conjunció espectacular dels dos joves actors: Enric Cambray i Ricard Farré. La dificultat d’encarnar vuit personatges diferents, amb tot el que això comporta, en poc més d’una hora, és un al·licient extra per posar-se a prova en aquesta fantàstica proposta. Una coordinació aconseguida a base del rodatge que té l’obra que arriba a l’auge amb la incorporació de noves modificacions del text atès a la situació política que vivim! Amb la proximitat que disposa El Maldà i la participació del públic es trenca la quarta paret fins a un punt extrem que cada gota de sacrifici dels dos artistes et pot caure a sobre. Una comèdia que incorpora moments musicals per tal d’agradar a qualsevol públic disposat […]