Xavier Quero

Una de les estrofes de La Internacional, en la seva versió comunista castellana, ens diu: «Ni en dioses, reyes, ni tribunos, / está el supremo salvador. / Nosotros mismos realicemos / el esfuerzo redentor.» Lluny de deus i pàtries només trobem a l’ésser humà com a únic redemptor d’un mateix i dels seus semblants. Aquesta és la història veritable de La Lola. La Lola és nascuda a un poblet de Múrcia i és comunista. Sempre ho ha estat. Tots els de la seva família i marit ho han estat. Tot i que això els hi comporti represalies i un temible patiment perquè mai podrà descansar en pau. Haurà de negar el seu origen, el seu cognom i la seva vida […]

Sovint oblidem que la ballarina i directora de cinema experimental Maya Deren era, obviant ser directora i ballarina, també coreògrafa i antropòloga de cultura caribenya i dansa. Amb el que, es trobava plenament avesada a la cultura haitiana, la mitologia vudú i els seus estats alterats de consciència. Entre 1947 i 1951 va recórrer el Carib per a enregistrar diferents rituals vudú i copsar aquests estats alterats de consciència. De vegades era ella mateixa participant d’aquests rituals que descrivia de la següent manera: «He de continuar movent-me! Recollir el ritme dels timbals com si es pogués agafar, alguna cosa per evitar que els meus peus descansin sobre la terra perillosa… La foscor blanca comença a injectar-se dins meu; allibero els […]

A les escriptures de la Bíblia trobem als Salms diferents cants i oracions per a fer súpliques a Déu perquè ens reconforti, ajudi i doni resposta. Curiosament, al Salm 55 trobem, però, un -existencialista- cant desesperat per rebre ajuda enmig d’un atac d’ansietat. Aquest diu concretament així: «Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t’amaguis. / Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, / empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. / Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. / Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, / m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. / I dic: «Qui tingués les […]

Fins no fa gaire, en uns temps en el que no tots els ciutadans portaven Internet a la seva butxaca, era habitual trobar-se amb homes d’una edat -relativament- avançada que portaven amb ells vells transistors en els quals sintonitzaven emissores on era habitual escoltar a la Concha Piquer, Juanita Reina o la gran Sara Montiel. Per a nosaltres, aquesta trobada sovint esdevenia com una mena de retrobament amb un membre oblidat de la nostra família, com un avi o tiet llunyà, que feia ja massa anys que havia fet les maletes i s’havia vingut cap aquí, però que encara enyorava la terra que l’havia vist nèixer i escoltava amb delit una música que li transportava a altres temps en els […]

L’any 1504 es va editar en diverses ciutats europees el llibre Mundus Novus, que recollia el viatge que va fer el cartògraf Albericus Vespuccius amb tres naus portugueses aquell nou món amb el qual s’havia trobat Colom. Doncs, i segons ens diu la història, ell volia trobar una ruta més ràpida per arribar a allò que s’anomenaven les Índies o les Antipodes, però es va trobar una altra cosa. I era tot un continent dels quals els europeus no havien ni ensumat, malgrat el mapa de Piri Reis o els possibles descobriments de Leif Eriksson. Per a un nou tractat de geografia que es va editar uns pocs anys després, es va decidir, des dels despatxos editorials, que el nou […]