Dijous es va estrenar al Teatre Borràs El Substitut, una obra on l’humorista i actor mataroní Pep Plaza se’ns mostra sense cap mena de màscara, ni caracterització.
Vaig triar aquest espectacle perquè en Pep Plaza és un dels actors que més m’agrada del programa Polònia que s’emet a TV3. És l’actor que més em fa riure amb les seves imitacions.
Com necessitava riure, vaig pensar que aquest espectacle era una bona tria. Sabia que m’ho passaria bé.
No m’ho he passat bé… m’ho he passat superbé! Ha sigut genial!
D’entrada ja us dic que hi heu d’anar. És un no parar de riure.
Pep Plaza és un artista polifacètic, és l’home de les mil veus.
El seu registre d’imitacions és molt ampli. No hi ha personatge que se li resisteixi. Polítics, escriptors, periodistes, esportistes, actors, cantants.
Tot i que l’he vist en molts programes televisius, és la primera vegada que l’he vist actuar en directe.
El Substitut és una obra teatral escrita a quatre mans, entre en Pep Plaza i Pere Anglas, amb l’objectiu de mostrar al públic la seva part actoral.
Es tracta d’una obra d’autoficció. El protagonista és en Pep, un imitador cansat de no poder ser ell mateix.
Com ja us he comentat anteriorment, no hi ha cap mena de caracterització, ni canvis de vestuari, tan sols amb el gest i la veu, en Pep és capaç de transformar-se en més d’una cinquantena de personatges famosos, Pedro Sánchez, Jaime Peñafiel, Quim Monzó, Jordi Pujol, Joan Pera… És un no parar.Tot transcorre a una velocitat trepidant. En Pep interactua amb el públic, amb tots ells personatges imitats, sigui individualment o amb més d’un a la vegada. De ben segur que, tot aquest desenfrè li suposa un desgast físic enorme al final de cada funció.
Sobre l’escenari a part d’en Pep, l’actor i la persona, hi ha una pantalla on surten projectades fotos, vídeos i gravacions reals d’ell, de la seva família i amics, que serveixen per explicar la seva història, i perquè la gent pugui conèixer una mica més qui és en Pep Plaza. Veureu fotos de quan tenia sis mesos, dos anys, gravacions de representacions de final de curs, vídeos de diferents actuacions televisives, fotos del seu avi, del seu pare, de la seva mare… mentre ens explica històries divertides, entranyables, personals i familiars.
També hi ha música en directe. En Pep toca la guitarra i el piano, i canta de meravella imitant a cantants, nacionals com Bertín Osborne, Serrat, Sabina, Lluís Llach o Tomeu Penya… i d’internacionals com Elvis Presley o Frank Sinatra.
A diferència d’altres espectacles seus, en aquest hi ha una trama amb guió. En aquesta obra en Pep Plaza fa més d’actor que d’humorista.
Tot i que hi ha un guió, hi ha moments d’improvisació. El diàleg constant amb el públic és, a més, una part fonamental de l’espectacle.
També és la primera vegada que treballa amb escenografia. Es tracta d’un banc amb rodes, de color blanc, dissenyat per ell mateix. És un banc multifuncional que, al llarg de la funció, es va transformant en els diferents objectes i espais on transcorre l’acció.
Hi ha una pila d’escenes divertidíssimes, com la que passa en El Bulli, on set personatges estan explicant un showcooking al mateix temps. Imagineu quina feinada haver d’interpretar a la vegada a en Nandu Juvany, la Carme Ruscalleda, el Carlos Arguiñano, l’Alberto Chicote, en Ferran Adrià…
L’escena del psiquiatre, la d’en Joan Gaspar, la del Foraster o la del rei Juan Carlos I també són divertidíssimes.
És difícil fer una tria de les millors imitacions. Però si n’he de triar un parell, em quedo amb la d’en Joan Pera i la del rei Juan Carlos I.
Si teniu ganes de riure i passar-ho bé, no us podeu perdre aquest espectacle, on l’humor, les rialles i diversió estan cent per cent assegurades.