Neus Mònico Fernández

El Ballet BC (Ballet British Columbia, Vancouver) ens va oferir ahir tres coreografies a quina més espectacular. Per mi la dansa és sentir, emocionar-me, notar alguna cosa es mou dins meu, dons bé ahir vaig sentir tot això elevat a l’infinit. La primera coreografia va ser “Bedroom Folk” de Sharon Eyal i Gai Behar ,una coreografia creada per al Nederland Dance Theatre, amb música electrònica d‘Ori Lichtick. Atrevida i energética. Interpretada per divuit ballarins espectaculars, que ens van deixar clavats a la cadira. Quina meravella d’espectacle!!! Ritme, equilibri, exactitud, tècnica impecable. La segona coreografia va ser “To this day” d’ Emily Molnar, una coreografia a ritme de blues i rock que formen part de l’àlbum pòstum del guitarrista Jimi Hendrix. […]

Una de les cites que intento no perdrem és la del Festival Píndoles. Aquest any les dates han estat els dies 7, 8 i 9 de juny del 2019. Durant aquests tres dies s’han pogut veure unes 20 propostes de microteatre. Lloc: diversos espais del Castell de Montjuïc. Aquest any només he pogut veure dues de les peces que es representaven dissabte: “Veus” i “La noia de la benzinera”. La primera en els soterranis del castell on estan les cel·les, la segona en una de les oficines. “Veus”, un text de Josep Maria Ribaudí, dirigit per Marc Torrecillas i interpretat per Marc Barbena. Es pot viure sentint veus dins el cap? Es pot ser feliç sense poder aturar-les? Unes veus […]

“Orsini” m’ha encantat!!! Que a priori és complicada? Sí Que recomano de llegir el text abans d’anar-hi? Sí “Orsini” és una filigrana. El text és excel·lent, les interpretacions magnífiques i la direcció impecable. L’obra “Orsini” està signada pel dramaturg gironí Aleix Aguilà, que juntament amb els actors Pol López, Júlia Barceló i Pau Viñals, intèrprets d’aquesta peça, formen la Companyia Solitària; una companyia que neix al 2010 amb l’espectacle “Lulú on the rocks” d’Aleix Aguila. En aquesta ocasió, per completar el repartiment, comptem amb l’actriu Míriam Alamany. L’obra està dividida en tres capítols “We could be heroes”, “Aria”, “We don’t need another hero” representats en dos actes. Aleix Aguilà connecta l’atemptat anarquista de 1893 en el Liceu de Barcelona amb […]

Primer de tot haig de dir que em sap molt de greu escriure aquesta recomanació fora del termini de la programació de l’obra, però es que em va ser impossible comprar les entrades abans de l’últim dia de representació. Espero i desitjo que es torni a programar. La feina que hi ha al darrera aquesta obra és bestial. És una llàstima que hagi estat tant poc temps en cartellera. Per mi “Stabat Mater” és una de les millors obres que s’han pogut veure aquesta temporada. Ho té tot: un text excel·lent, una interpretació de Montse Esteve extraordinària, un bon assessorament en el moviment d’Encarni Sànchez i una de les directores teatrals que més m’agraden i admiro, la Magda Puyo. Per […]

“Bomber(s)” és la primera obra de teatre de l’escriptor i dramaturg francès Jean-Benoît Patricot. Ningú diria que va ser escrita fa uns 5 o 6 anys, cosa hauríem de preguntar-nos en quina mena de societat vivim, i que és el que no funciona. “Bomber(s)” és un cop de puny a l’estómac, un relat basat en fets reals i malauradament del tot actual. Un text colpidor que ens parla sense embuts, sense cap mena de floritures, directe. «Bomber(s)» ens mostra una part de la societat gens agradable, i ho fa sense violència ni alliçonament, sinó mitjançant el diàleg i la paraula. L’origen de l’obra és la veu d’una noia davant d’algú(ns) que representa que tenen valors. Els protagonistes no tenen nom […]