Neus Mònico Fernández

“Allegro” és el nou espectacle del grup Cor de Teatre que podreu veure durant tres setmanes al Teatre Goya i que està dirigit a tots els públics. Es tracta d’un muntatge amb una gran força visual, carregat d’emoció i molt divertit, on uns 14 cantants – actors combinen la música a capella amb teatre gestual, regalant-nos moments realment impagables. En aquesta ocasió la direcció ha estat de la ma de Paco Mir, integrant de la companyia teatral gestual El Tricicle, que ha posat el seu segell particular i característic a l’espectacle. Ha estat una combinació de música a capella, teatre, humor i emocions, on el públic ens hem quedat atrapats des d’un bon començament. És una manera diferent i divertida […]

Penso que és la primera vegada que la meva valoració és tan baixa, però vist el que vaig veure no tinc cap més opció. Em sap greu però l’he trobat avorrida, lenta i llarga. És cert que té moments puntualment graciosos, però en el seu conjunt no m’ha convençut gens. La millor interpretació la de l’Anna Barrachina, la resta exagerada i poc creïble. Exagerada en crits, cares de sorpresa i acudits poc afortunats. Encara em faig creus del que he vist fer aquesta nit a l’Emma Vilarasau i en Carles Martínez, dos actorassos, que ens han deixat tantes vegades impactats davant d’interpretacions magnífiques, i papers d’un gran nivell interpretatiu, com en obres de H. Pinter. En Jordi Bosch desigual. Un […]

«Proyecto Sombra» és d’aquells espectacles que m’agradaria poder veure dues vegades per poder arribar a captar i entendre tot el que l’actor ens vol transmetre i fer sentir. La informació i simbologia que ens arriba és tanta !!!, que amb un sol cop no hi ha prou. Quan va acabar la representació, l’Ignacio Yuste va tenir el detall de quedar-se a parlar amb el públic, cosa que vaig agrair per que vam poder entendre moltes coses més del que ens volia transmetre. Transmetre, aquesta va ser la paraula clau. Ell ens va fer una pregunta,- què heu sentit?. Dons be, jo vaig tenir tantes sensacions!!! Vaig sentir la seva ràbia, por, plaer, desesperació, dubtes, lluita, soledat, acceptació, alegria. Hi ha […]

La companyia La Zaranda ens presenta una obra commovedora, impactant i dura que no ens va deixar indiferents a ningú. Es tracta d’una obra plena d’ironia que ens fa reflexionar sobre la vellesa i la mort, un viatge cap a la llibertat perduda des del somni, una crítica a un món deshumanitzat i hipòcrita que pretén fer-nos creure que els geriàtrics són fantàstics i meravellosos, un lloc ple d’activitats lúdiques, teràpies i tractaments beneficiosos. A qui no li fa il·lusió acabar en un lloc d’aquests? No passa rés, si s’ho passen d’allò més be. Juguen, fan teatre, reciten poemes,… Cinc avis busquen una fugida, una esperança, un somni, tornar a viure, ser lliures. La il·luminació d’Eusebio Calonge, la música i […]

André y Dorine está considerado Mejor Espectáculo y Mejor Dramaturgia en el Festival de Birmingham 2011. Se trata de teatro sin palabras, y ya se ha podido ver en más de diez países. La obra nace en 2007, a partir de una noticia que la compañía Kulunka en un periódico, en una pareja de 84 años (el filósofo francés André Gorz y su mujer Dorine) que habían decidido poner fin a su vida y morir juntos. Tres años después nace la compañía Kulunka, y André y Dorine es su primer montaje. Se trata de una historia muy emotiva, que nos habla del amor de una pareja cuando llega a la vejez y de su relación ante una enfermedad, en este […]