La Col·lecció va ser la primera parada del nostre recorregut per la Fira de Tàrrega; aquesta va ser la meva valoració.
Quantes expectatives un Pinter!, l’especialista en el teatre de la inseguretat.
La col·lecció és una història que gira al voltant d’una hipotètica o no relació extra conjugal esporàdica. Pinter ens presenta dues parelles i la història d’una possible infidelitat. L’obra està envoltada de misteri, i ens fa pensar en més d’una possibilitat. Els personatges juguen amb la veritat en benefici propi. Fantasies i obsessions, gelosies i odis, realisme i misteri, elements molt típics de les obres de Pinter.
El text és fantàstic, amb un llenguatge quotidià dins de la incoherència de situacions grotesques i rellevants.
L’escenografia està representada en dos habitatges separats per un carrer on hi ha una cabina de telèfon.
Les interpretacions en general un pel fluixetes, per no dir que alguna fins hi tot poc creïble.
Llàstima de la mala sonoritat de l’espai, motiu pel qual ha sigut molt difícil de seguir el text en molts moments. Que el personatge que interpreta l’Alberto Díaz parlés d’esquenes al públic mentre parlava per telèfon, no ha ajudat gaire per poder sentir el que estava dient en aquell moment.
Penso que amb una mica més de rodatge pot arribar a ser un espectacle dels imprescindibles.