Un bon amic em va escriure dient-me que no em perdés aquesta proposta de «no teatre» i no m’ho vaig pensar dues vegades.
Una proposta diferent, no un ***** estrelles , però si curiós i original, i del tot recomanable.
Una obra feta varies peces co-dependents ( unes millors que d’altres) en espais diferents, han format aquesta gran peça.
Fer no teatre, despullar-se física i interiorment i parlar sense dir rés, senyors, té el seu mèrit. Es tracta d’una proposta sense convencionalismes. Cristina Celada i Tatiana Sánchez juguen amb el públic; passem de ser espectadors a ser part de l’espectacle.
El moment «mujeres objeto» ….desconcertant. Bé, avui entre el públic hi havia una noia que ha començat a escridassar a les actrius, que han aguantat amb professionalitat aquella cridòria feminista i reivindicativa. Es veu que el fet que les noies es despullessin en públic, l’ha ofès com a dona. Al final l’han fet fora, llàstima, donava molt de joc; fins hi tot semblava part de l’espectacle.
Si podeu anar-la a veure no us ho penseu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
La meva conclusió: Divertit, curiós, original, diferent, intel·ligent i a l’hora absurd.
VALORACIÓ: *** 1/2