Neus Mònico Fernández

Tornem de nou a l’Espai Lliure per poder veure la segona part de la trilogia Tot pels diners amb Cleòpatra, una obra escrita i dirigida per Iván Morales. Dylan Bravo torna a Barcelona. Un pis al Poble Sec. Isabel, Cleòpatra, dona que lloga el seu cos. Paola i una bossa d’esports marca Kipsta. Violència. Pols blanca. Problemes. Atracció. Gelosia. Humor. Tendresa. Retrobament. Soledat. Amor. Anna Azcona, Claudia Benito i Manel Sans. Tres actuacions magnífiques i una gran sorpresa, la interpretació de l’Anna Azcona que em va encantar, de lo millor que l’he vist fer fins el dia d’avui! Tot el muntatge és excel·lent en tots els sentits, tan a nivell de text, escenografia, il·luminació i interpretació. Hi ha hagut moments […]

Segons el diccionari Parasceve significa: Divendres Sant, dia que va morir Crist. “Parasceve” és la única peça dramàtica escrita per Blai Bonet, que ha estat representada al teatre. L’escenografia de Catalina Obrador (pintora santanyinera internacional) ens sorprèn només entrar a la sala, la música de Pep Burguera ha estat molt ben triada. Les interpretacions de tots tres actors magnífiques!!!, en Guiem Juaneda (Andreu, el fill gran) , la Marta Barceló (Elvira, la mare) i en David Pérez (Lluís, el fill petit) ho donen tot dalt de l’escenari; hi ha hagut moments realment plens de dramatisme que ens han arribat a emocionar. El text és molt dur, es tracta de la història d’una família mallorquina, la dels Skiud (una dona vídua […]

Nova oportunitat de veure a Rafael Álvarez “El Brujo” al Teatre Condal, en aquesta ocasió amb l’espectacle Mujeres de Shakespeare, on fa un recorregut per l’obra de Shakespeare a través d’algunes de les seves protagonistes femenines: Rosalinda, Catalina, Beatriz i Julieta. Amb un ambient teatral a l’antiga, envoltat d’espelmes (com és habitual en els seus espectacles) i la meravellosa música del violinista Javier Alejano, “El Brujo” va d’aquí cap allà, filosofant i repassant, d’una manera irònica i divertida, una a una, algunes de les dones protagonistes de l’obra de Shakespeare. Novament la seva interpretació ha estat genial. Ha omplert tot l’escenari amb el seu anar i venir característic. La seva veu seductora i evolvent, fa que el temps passi sense […]

Hem vist al Teatre Goya a una Lolita Flores interpretant una Colometa diferent, una nova versió de la Plaça del Diamant que ha adaptat i dirigit Joan Ollé. La seva interpretació m’ha transmès tendresa i fins hi tot m’ha fet emocionar, l’ha interpretat amb humilitat i sense sobreactuar, però sincerament m’ha faltat alguna cosa per considerar-lo un espectacle del tot rodó. De vegades hi ha muntatges que possiblement els escau millor de representar-se en sales més petites, més íntimes, al menys en aquest cas. Penso que la Colometa de Joan Ollé hagués preferit compartir els seus sentiments més íntims, en la intimitat d’una sala petita, envoltada per la calor del públic. Un públic que de segur s’hagués emocionat veient de […]

Com, què i qui determina la qualitat artística o de l’artista? Quins són els paràmetres per poder valorar un espectacle? Les coses són com són, o com els crítics volen que siguin? Coses nostres és una obra escrita i dirigida per l’actor Ramon Madaula. Una idea que sorgeix de les inquietuds del propi autor i que reconeix com autobiogràfica, on hi ha un desdoblament davant un pensament vist des de les dues parts, la creativa i la crítica. Una confrontació entre el crític i l’artista o creador i un debat dialèctic sobre lo difícil que és crear i lo fàcil que és opinar o criticar un espectacle. Dos punts de vista diferents, que tenen la seva part de raó i […]