Neus Mònico Fernández

Imagineu per un moment que esteu asseguts davant d’una de les pintures que es troben exposades al Museu del Prado de Madrid. Es tracta del quadre “Adam i Eva” del pintor alemany Albert Dürer, que tot i que el formen dues taules independents, tan pel seu disseny, com per la tècnica que es va utilitzar, formen una unitat. Observem les dues pintures que tenim davant nostre. La pintura de l’Adam està a costat dret de la pintura que representa l’Eva. Tots dos estan pintats dempeus sobre un terreny irregular ple de pedres. Curiosament la seva actitud és diferent. Els actors que donen vida a l’Adam i l’Eva són l’actor Malcolm McCarthy i l’actriu Adriana Asegurado. Tal com és tradicional en […]

Són molts els autors teatrals que en fan una reflexió sobre les conseqüències que comporta la crisi econòmica que portem patint durant aquests últims anys. Tan se val si es tracta d’autònoms, joves emprenedors, assalariats o becaris, de la crisis no se’n salva ningú. Obres com “Sobre el fenomen de les feines de merda” (una comèdia sobre la precarietat laboral a la que es veuen abocats milers de joves), “Autónomos El Musical” (un musical esbojarrat des de la mirada del autònom) o «Fairfly» (una reflexió sobre el mercat laboral actual), són alguns dels títols que s’han pogut veure darrerament a la nostra cartellera. Ara li toca el torn a aquells que se’ls coneix com “generació perduda”. El text de “Generació […]

“Non Solum” és un monòleg surrealista i fins hi tot una mica excèntric, una obra trencadora i poc convencional, un espectacle arriscat i possiblement en algun moment políticament incorrecte. “Non Solum” és una comèdia que ens mostra moltes de les cares del ésser humà. Amb un humor crític ens parla de la mort, de les dones, de sexe, dels polítics, de la religió. I ho fa d’una manera vertiginosa. Passa d’un tema a l’altre com aquell qui no vol la cosa. Es deixa anar i nosaltres el seguim. Ens fa riure i pensar. Deixar de pensar i riure. “Non Solum” es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona el 10 de novembre de 2005. Descrit com a “monòleg de […]

Què tenia Federico García Lorca que seduïa a tothom? “…no era comparable con nadie su persona misma. Era el genio de la personalidad. No he conocido a nadie que tuviera el don de la expresión humana viva de la presencia, como lo tenia aquel extraordinario ser, que era Federico. Tenia una seducción, un poder hechicero, una expresividad corporal tan inmensa, que era sencillamente irresistible. Era un fenómeno. Era la simpatía, llamaríamos, elevada a fenómeno cósmico. Era el máximo de la potencia de la presencia humana” Vicente Alexander “Federico García” és un espectacle de Pep Tosar i Evelyn Arevalo basat en la vida i obra de Federico García Lorca. Va ser estrenat al 2015 a la Sala Hiroshima de Barcelona i […]

“White Rabbit Red Rabbit” és una obra del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour, que es va estrenar en el Festival Fringe d’Edimburg. Ha estat traduïda a més de una quinzena de idiomes, i s’ha pogut veure a molts llocs del món, com Londres, Edimburg, New York, Canadà,… Ara la teniu la oportunitat de poder-la veure a la sala Barts de Barcelona de la mà de Hause&Richman, la productora de Jordi Casanovas i El Terrat. Entro amb curiositat. No sé el que veuré. A dalt de l’escenari: Una taula. Dos gots d’aigua. Un ampolleta amb verí. Una escala. Un sobre tancat. Un intèrpret. Cap director. Cap assaig. Cap informació. Un requisit: un cop comenci s’arribarà fins el final. Sigui el que sigui […]