Neus Mònico Fernández

Antonin Artaud està considerat com el pare del teatre modern, i és principalment conegut per ser el creador del teatre de la crueltat. La seva finalitat: impressionar i sorprendre als espectadors mitjançant escenes violentes, impactants i del tot inesperades. A “Per acabar amb el judici de Déu” es manifesten molts dels seus aspectes que el caracteritzen, queda clarament exposada la seva personalitat d’idees paranoiques, els textos són filosofades sobre l’essència de l’existència humana i la seva imperfecció, escenes incòmodes, crits, cops i molt de soroll. Un tipus de teatre en el que no hi he entrat gens i que se m’ha fet difícil d’entendre. Penso que és un tipus de teatre per un grup de gent amb unes inquietuds diferents […]

“Dante 56. Pell i ciment” és la nova proposta de la Companyia Casa Real. Una obra que parla sobre l’oblit i els laberints de la memòria. Una història plena de foscor, secrets i fets silenciats. Una història amb un transfons colpidor que no deixa indiferents als espectadors. La memòria és la base de la nostra identitat, una barreja entre els nostres gens i les experiències que hem viscut. Experiències bones, dolentes, fins hi tot traumàtiques o desagradables que algunes vegades la nostra ment ,de manera involuntària o voluntària, recorda o no. El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem; així que de vegades, guarda informació que no necessitem i oblida coses que ens agradaria recordar, […]

Tot i que hi ha molts alts i baixos que trenquen una mica el ritme de l’obra, “S’inunda Venècia” és una proposta fresca i divertida, que et fa passar una bona estona, i en la que no pares de riure gràcies a algunes de les situacions i manera d’expressar-se d’alguns dels protagonistes. Molt recomanable per a un públic jove, amb ganes de descobrir i gaudir de propostes teatrals fresques i properes. Quatre joves actors que ho donen tot a escena, Bel Albertí, Bet Palou, Toni Vich i el descobriment d’un gran actor còmic, en Joan Girart Pons, magnífic en el paper d’en Toni. Miquel Mas Fiol, autor de “S’inunda Venècia”, ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i de com valorem […]

“Lorca” és un espectacle íntim i poètic, representat en un espai escènic molt proper, on el públic (molt reduït) ens trobem a tocar de l’escena. Musicat i dramatitzat per l’actor Joel Minguet, aquest “Lorca” és un viatge ple d’emocions, que ens són transmeses mitjançant la paraula i la música. La paraula escrita d’algunes cartes i poemes del gran poeta Federico García Lorca, i la meravellosa música en directe de Joel Minguet, creada especialment per a l’ocasió. Un “Lorca” que es centra en l’etapa de 1925-1927, durant el moment de gran amistat entre Dalí i Lorca, i que té a la lluna i un anecdotari del poeta com a fil conductor de tot l’espectacle. Nou poemes de Lorca meravellosos, on la […]

De seguida que vaig veure anunciada l’obra de “El Llibertí” vaig guardar-me un forat a l’agenda. No me la volia perdre. Recordo la primera vegada que la vaig veure, de fet encara guardo les entrades i el programa. D’això fa deu anys!!! El muntatge no ha variat gaire, s’ha utilitzat la mateixa escenografia i vestuari , fins hi tot la fotografia del programa és la mateixa que la de 2007. El mateix director Joan LLuís Bozzo , però amb un repartiment diferent. Els personatges principals, Madame Therbouche i Denis Diderot, que eren interpretats per la Laura Conejero i en Ramon Madaula ara els fan l’Àngels Gonyalons i l’Abel Folk. Seria injust entrar en comparacions i dir que aquest o aquesta […]