Neus Mònico Fernández

Com hi veiem? Com sentim el so? Com sentim els sabors? Per què l’olfacte i el gust ens transporten al passat? Com influeix el tacte en el cos? “Sentimsentits” és la re-interpretació d’un fragment de la peça guanyadora del programa RE-MOU-TE de l’APDC “Glimpse” de Cesc Gelabert, que tracta sobre les emocions. El ballarí i coreògraf Pol Jiménez, s’ha centrat en un dels fragments d’aquesta peça, la dels cinc sentits, i n’ha construït una de nova que porta per títol “Sentimsentits”. El resultant és un espectacle meravellós, en el que el ballarí ens mostra, a través del seu cos, els cinc sentits en forma de moviment. És realment increïble, però he vist transitar , pel cos del ballarí, tots i […]

Ahir vaig estar a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Un treball d’equip extraordinari del que cal destacar a Jaume Manresa que signa la composició musical i sonora del muntatge, Miquel Àngel Raió responsable de la projecció d’imatges ,a la Beatriz San Juan per l’escenografia i el vestuari, i Valentín Álvarez per la il·luminació, un dels elements més destacables d’aquesta obra. La interpretació de Josep Maria Pou és extraordinària. El seu protagonisme és aclaparador, la seva força escènica i la seva capacitat de memoritzar indiscutible. Però no sé per quina raó no és un espectacle que aixeca emocions…la densitat del text, la concentració de protagonisme escènic de l’actor Josep Maria Pou, …Ahir per ser dia d’estrena, els aplaudiments van […]

La companyia hispano-francesa DonDavel estrena l’obra de teatre familiar “Le Fumiste” a La Badabadoc Teatre; una proposta creada, dirigida i interpretada per Davel Puente. Es tracta d’un espectacle poètic, màgic, tendre, …,d’aquells que et fan recordar i emocionar. “Le Fumiste” ens proposa viatjar a través de la memòria, i a aquells records que fan que ens defineixin a cadascun de nosaltres com a éssers únics; i ho fa mitjançant la màgia, l’humor i la poesia. La memòria, els records…, què seriem sense memòria ni records? La memòria és com una calaixera, on cada calaix guarda en el seu interior imatges, olors i records de moments viscuts, alguns bons i d’altres que no ho són tant, I que hem hagut d’aprendre […]

“La piel vacía” és la coreografia completa d’una peça inicial 15 minuts que va ser finalista del Premi Dansa de l’Institut del Teatre en el 2016. Una coreografia que a anat evolucionant i agafant profunditat durant un any de treball, per arribar al meravellós resultat que he pogut gaudir al SAT. Una coreografia creada i dirigida per la ballarina Paloma Muñoz, projecte amb el que s’estrena com a coreògrafa i la feina de cinc ballarines extraordinàries ( Amanda Rubio, Raquel Klein, Núria Navarra, Sara Enrich i Laura Lliteras) Una coreografia en que el ritme es construeix a partir del so que es produeix durant el moviment dels cossos, els sons vocals, la respiració, el so del làtex, material del que […]

«A mi no me escribió Tennesee Williams” és un obra escrita i dirigida per Marc Rosich i interpretada per l’actor i coreògraf Roberto G Alonso. Vaig veure aquest muntatge al 2016 a Tàrrega i em va encantar; així que de seguida que he vist que la faran a La Seca Espai Brossa, no m’he pogut estar de recomanar-vos-la. Jo sens dubte repetiré !!! “A mi no me escribió Tennesee Williams” és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, performance i música. Moltes han estat les raons d’èxit d’aquest muntatge: l’originalitat de l’espai escènic, un text magnífic, tendre i melangiós, irònic, que commou i alhora ens fa somriure; i la interpretació extraordinària de Roberto G Alonso […]