Neus Mònico Fernández

Ahir vaig anar a l’estrena de “25 il·lusions”, un muntatge de nova creació amb el que El Mag Lari vol celebrar els seus 25 anys dalt dels escenaris. I quina és la millor manera?, dons oferint al públic 25 il·lusions. Il·lusions en forma de números de màgia. Vint i cinc números de màgia que possiblement, als que us agradi El Mag Lari, us sonin d’haver-los vist en algun dels seus espectacles anteriors , com “Secrets”, “Splenda” o “Ozom”. I és que el mag, en aquest espectacle, ofereix alguns dels seus números més emblemàtics i n’incorpora alguns de nous. Entre el públic gent de totes les edats mirant embadalits com es van succeint un rere l’altre vint-i-cinc números de màgia pura […]

“Perra de nadie” és el tercer solo i últim espectacle de Marta Carrasco com a ballarina, una barreja de teatre dansa i performance. A part de la força escènica i facilitat de transmetre que té aquesta artista, el que més m’ha agradat d’aquest espectacle, és que, visualment és extraordinari. Imatges colpidores, imatges visualment increïbles, imatges poètiques, imatges patètiques , imatges, imatges, imatges… imatges interpretades per una dona que ho és tot i de cop no és ningú, una dona que ens mostra totes les dones que porta dins. Amb cuirasses ortopèdiques, posant-se vendes als ulls, enfundant-se en un vestit minúscul, intentant escapar d’una gran tela de color vermell o brillar amb un vestit platejat, Marta Carrasco ens parla de submissió, […]

Amb “Requiem” l’Ester Bellver fa un homenatge al seu pare. I ho fa des de la sinceritat, explicant les seves vivències des de la seva infantesa fins el moment de la mort i l’enterrament del seu pare. Ester Bellver fa un salt en el temps i reviu totes les fases vitals de la seva vida; unes vegades amb nostàlgia i d’altres amb més duresa i dolor; etapes de la vida que per a molts dels presents ens són del tot familiars. L’obra sorgeix de la pròpia experiència personal de l’Ester Bellver. Des de, la malaltia del seu pare, del temps que va estar acompanyant-lo a l’hospital i de quan va haver de buidar la casa després de la seva mort. […]

L’obra “Elefant terrible” que es pot veure a la Sala Beckett és una reflexió sobre els perill que hi pot haver del mal us i consum de videojocs, jocs virtuals,…Una alerta per a aquells joves i no tan joves (menors que ja no juguen amb trencaclosques, jocs de construcció o un elefant de peluix), que es poden passar hores i hores davant d’un ordinador, videoconsola o aparell similar, immersos dins d’un joc que els acaba per engolir, endinsant-los en mons ficticis, del que difícilment poden escapar. L’addicció als videojocs és un problema actual de la societat humana. És important destacar que els videojocs, per si sols, no suposen un perill si se’n fa un ús adequat. Així doncs, l’addicció no […]

M’encanten els musicals de petit format que es poden veure a casa nostra. Per això intento no perdre-me’n cap. Pot ser diré una bajanada, però… fins hi tot m’agrada molt més anar a veure els musicals que es presenten a les sales petites, que els que ens ofereixen sales mes grans, perquè tot i que compten amb més pressupost, no acaben de tenir el nivell dels grans musicals que es poden veure fora de Barcelona. Dit això, no em podia pas perdre “Tick, tick… Boom!”, primer perquè es un musical de petit format on tens els actors a tocar i la música és en directe, i perquè tots tres actors que hi surten m’encanten!!! “Tick,tick…Boom!” és un musical on llibret, […]