Un any pels carrers de Granada escoltant els cants de la seva gent

Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre

Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre
15/07/2018

“Señoras y señores:

Como el niño que enseña lleno de asombro a su madre vestida de color vivo para la fiesta, así quiero mostraros hoy a mi ciudad natal. A la ciudad de Granada. Para ello tengo que poner ejemplos de música y los tengo que cantar”.

Així comença “Cómo canta una ciudad de noviembre a novembre” de Federico García Lorca, un espectacle íntim i emotiu en forma de conferència concert, interpretat per l’actor Marc Martínez, sota la direcció de Josep Galindo . Un cant a la ciutat de Granada , on el poeta, ens mostra la cultura musical popular que s’escolta en els seus carrers, durant les estacions de l’any, des de fa molt de temps.

Olfacte, gust, oïda i vista per estudiar la ciutat de Granada, les seves valls, els seus rius, els seus cants. L’amor de Lorca per la seva terra. La descripció d’una ciutat passant per les quatre estacions de l’any, posant música i veu en cadascuna d’elles.

Comença a l’Ivern. Sona la música “Los cuatro muleros” nadala que es repeteix per tots els racons de la vega i que els àrabs se’n van emportar de Granada a l’Àfrica.

“Comienzan a sonar las carrañacas y entre palillos y tapaderas y rayadores y almireces de cobre cantan el alegrísimo «Romance pascual de los peregrinitos»”

Primavera amb els cants de l’olivar. La niña se está meciendo, su amante la está mirando y le dice: Niña mía, la soga se está quebrando. «En el Café de Chinitas»,«Las tres hojas».

Estiu ” La gente que no se va vive en los patios y en las salas bajas meciéndose en sus mecedoras y bebiendo agua fresca en el rojo mojado de los búcaros. Se empieza a pensar de noche y se empieza a vivir de noche. Es la época en que la ciudad canta acompañada de guitarras los fandangos o granadinas tan peculiares y con tanta hondura de paisaje”.

Durant les nits d’agost pels carrers s’escolta el “Romance del duque de Alba”. Ballen i canten acompanyats de guitarres, castanyoles , panderetes i triangles.

A la Tardor…les fires i els dolços. Sona el “Romancero San Miguel”. Sonen les veus melangioses :  “Por aquella ventana que cae al río échame tu pañuelo que vengo herido”.

 

“Hemos dado la vuelta al año. Así será siempre. Antes y ahora. Nos vamos y Granada se queda. Eterna en el tiempo y fugitiva en estas pobre manos del más pequeño de sus hijos”.

 

Un text meravellós de Lorca que ens convida a viatjar amb ell a través del temps per Granada.

← Volver a Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre

¡Enlace copiado!