Miquel Gascon Baz

Es tracta d’un espectacle que podríem molt ben veure a llocs com El Molino, perquè vol representar una mena de Music Hall, malgrat que tota la música és enllaunada, suposem que a causa d’un pressupost més aviat minso, així com la utilització del playback per les veus de les cançons durant tota la representació. Els espectadors estan situats a peu de l’escenari, asseguts al voltant d’una sèrie de taules, on es poden fer consumicions mentre veiem l’espectacle. Són 4 actors i una actriu els que veiem durant la representació, malgrat que tots 5 fan el paper de dona; elles ballen i actuen a sobre de l’escenari, i com és normal en aquest tipus de representacions, també es passegen entre els […]

Potser esperàvem massa, potser perquè estem mal acostumats a què gairebé tot el que es representa al Teatre Nacional de Catalunya, ha de tenir la màxima qualitat possible… i aquesta representació des del nostre punt de vista no ha estat a l’alçada. El cert és que ahir vàrem sortir de la Sala Petita del TNC, molt decebuts. Creiem que la causa no ha estat en l’elecció d’aquest text de Josep Maria de Sagarra, perquè creiem que cal donar a conèixer als espectadors de Teatre, els grans escriptors que posseeix la literatura catalana; la nostra decepció, és deguda especialment, al que creiem ha estat una direcció errònia en molts aspectes, que intentarem raonar en aquest espai. El primer quadre escènic ens […]

Una proposta en la qual 10 joves que formen part de la Jove Companyia Plató de Cinema, i que volen arribar a ser actors professionals ben aviat, interpreten amb tota la seva passió pel Teatre i forçament il·lusionats, una obra escrita pel dramaturg Joan Codina, amb la col·laboració de Noèlia Segura, a partir de les improvisacions realitzades a classe; per tant en aquesta ocasió, la dramatúrgia és totalment original, en la que a primera vista ens presenta, el que semblen 10 escenes inconnexes de comèdia negra, en les que segurament molts espectadors és podran veure reflectits en les seves actituds; escenes que per altra banda, han estat entrellaçades amb fragments musicals, malgrat que no ens trobem en cap cas dins […]

Érem molt reticents d’anar a veure aquesta producció, potser perquè les obres de Agatha Christie portades al teatre, no ens acaben de convèncer; són textos per ser llegits i potser d’una altra època, que ens agradaven quan nosaltres érem joves, potser perquè llavors no existien pas les sèries de televisió i cada novel·la escrita per aquesta autora, era com una mena de capítol d’intriga d’una sèrie… i els seus desenllaços sempre ens sorprenien per imprevistos. Finalment després de llegir mooooltes opinions positives, ens vàrem animar a anar al Teatre del Raval i comprovar-ho personalment. S’ha de dir, que malauradament en aquesta «repesca» no hem tingut l’oportunitat de veure treballar en Jordi Coromina, que segons deien brodava el seu paper d’advocat […]

A l’Àtic22 ahir era nit d’estrena i es representava LA FIESTA EN PAZ una proposta escènica d’Aleix Duarri, que ha escrit i que també dirigeix. Una visió de la transició espanyola, realitzada per gent jove que per sort no la varen haver de viure, malgrat que segurament han hagut de sentir a parlar molt sovint al cole o als seus pares. Tot això, explicat des d’una sèrie continuada de retalls o esquetxos, que en un primer moment poden desorientar a l’espectador perquè estan representades sense cap transició, la qual cosa obliga als joves actors a fer un canvi de registre continuat. Un munt de flaixos de la història recent, on apareixen des de carlistes que fan titelles, polítics com Suárez […]