Miquel Gascon Baz

Malgrat que érem coneixedors que es tractava d’una proposta de Circ, creiem erròniament que potser era molt més innovadora en les seves formes i no ha estat així; hem vist en aquest espectacle un circ massa tradicional amb números d’equilibri, salts, tombarelles, acrobàcia, malabars … cap novetat a excepció de l’espectacular escenografia a base de «Guadues», un gènere de plantes de canyes de bambú gegants, conegudes també com a «bambú americà». Malauradament no té res a veure amb l’espectacle PALS que el mateix Leandro Mendoza ens va portar la temporada passada al Grec i que va tenir força èxit; en aquest cas no es tractava d’aquella companyia argentina «Buenos Aires Polo Circo», sinó una companyia equatoriana de Guayaquil, la del […]

Malauradament ens va decebre, perquè en general ens hem avorrit força, malgrat que reconeixem la gran dificultat tècnica de poder sincronitzar la música d’una orquestra en directe amb la projecció d’una pel·lícula (que no pot parar la seva projecció) i amb els moviments dels actors- cantants, interpretant sobre el fons d’una pantalla plana de cinema, sense la perspectiva que tenen els espectadors a la Sala. Hem vist moltes versions d’aquesta òpera còmica i potser aquesta és la que menys ens ha agradat; la raó l’atribuïm potser a què la trobem massa estàtica, pel fet que els cantants són «penjats» i lligats amb arnesos, tot apareixen al mig de la pantalla quan uns mecanismes giratoris els deixen a la vista; malgrat […]

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb «La dona incompleta» (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem. Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica. I comença bé, l’obra en la primera mitja hora ens ha arrancat algun somriure i ens ha fet pensar que gaudiríem, però ha estat un miratge perquè ha començat a derivar cap a l’exageració desmesurada i l’absurd. Creiem que a David Plana, a partir de la meitat de la representació el text se li ha […]

Teatro Cinema, és una companyia que treballa en la recerca constant de noves formes de comunicar i explicar històries. «Historia de Amor» és la seva última proposta inspirada en el còmic. L’autor francès Régis Jauffret va escriure aquesta obra l’any 1988. Es tracta d’una història molt dura, una història de violència física i psicològica d’una persona vers una altra, d’una persona que per aconseguir l’estimació de l’altra li talla tota possibilitat de comunicació, tota possibilitat de resposta. Una història aparentment suavitzada pel format escollit de cinema inspirat en el còmic però que no deixa de ser punyent i colpidora. Un muntatge impressionant que combina elements del teatre clàssic amb filmacions, animacions en 2D i 3D, fins a crear un llenguatge […]

Quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo). Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. […]