Miquel Gascon Baz

Un espectacle que alguns han definit com a cabaret, altres com un musical i uns altres com una autobiografia. El mateix Alfonso Vilallonga inicia l’espectacle tocant el piano, uns pantalons de color fúcsia i una sabata de cada color. L’acompanyen en aquesta estranya aventura Antoni Comas, tenor i actor al qual hem vist fa pocs dies a L’Aplec del Remei fent el paper de cec, Mónica López una actriu que habitualment ens agrada molt, i que en aquesta ocasió no ens ha acabat de fer el pes, Elsa Rovayo «la Shica» que per nosaltres ha estat tot un descobriment i els músics Gregori Ferrer, al piano i a l’acordió i Carlos Montfort a la percussió, guitarra i violi. La selecció […]

Ahir diumenge ens vàrem empassar seguides les tres obres d’aquesta trilogia,….. i en llengua italiana, malgrat que les condicions que ens va imposar el Teatre Lliure van ser de «jutjat de guàrdia», perquè la col·locació dels sobretítols amb la traducció al català, a una alçada desmesurada, va aconseguir que aquesta vetllada de més de 4 hores, arribes a ser un suplici en tota regla; i és que era literalment impossible poder llegir-los, si no estaves situat en les darreres files del Teatre, la qual cosa impedia veure l’expressió dels rostres dels actors. COEFORE La segona tragèdia de la trilogia explica la venjança planejada per Electra. Tracta de la reunió dels dos fills d’Agamèmnon i Clitemnestra, Electra i Orestes, que tramen […]

Ahir diumenge ens vàrem empassar seguides les tres obres d’aquesta trilogia,….. i en llengua italiana, malgrat que les condicions que ens va imposar el Teatre Lliure van ser de «jutjat de guàrdia», perquè la col·locació dels sobretítols amb la traducció al català, a una alçada desmesurada, va aconseguir que aquesta vetllada de més de 4 hores, arribes a ser un suplici en tota regla; i és que era literalment impossible poder llegir-los, si no estaves situat en les darreres files del Teatre, la qual cosa impedia veure l’expressió dels rostres dels actors. En la primera obra de la trilogia, es relata el retorn d’Agamèmnon, rei d’Argos, de Troia a Argos, després de la Guerra de Troia. Al seu palau es […]

Les criades de Jean Genet, dirigida per Genoveva Pellicer, és una reposició que s’estarà a la sala Leopoldo Fregoli de La Seca fins al dia 30 d’octubre. No la vam poder veure quan la van programar, fa dues temporades, amb un gran èxit de públic. Dues germanes, Claire i Solange, treballen com a criades per a una dama de l’alta burgesia francesa. Quan la senyora està absent, elles juguen a interpretar el paper de la dama, una d’elles, Claire, fa de senyora i l’altra, Solange, de Claire, la criada personal que l’ajuda a vestir-se, pentinar-se, enjoiar-se….. i van intercanviant els papers per tal de passar l’estona. Elisenda Bautista és Claire i Meritxell Sabaté és Solange i la seva entrega és […]

Va ser un dels espectacles que vaig escollir del Festival TNT, perquè fa uns anys i dins de RADICALS, vaig poder assistir a un espectacle, «FINGIR» on participava David Franch, que em va impactar força, precisament per saber integrar als espectadors dins de la seva proposta. En aquesta ocasió potser no em va arribar amb la mateixa intensitat aquelles bones vibracions que desprenia aquell espectacle, malgrat que van haver moments molt reeixits, que ens van mostrar els petits i grans plaers de les coses senzilles….. el fet de trepitjar suaument amb la punta dels dits del peu una estora, el sentir i veure com es belluguen els teus cabells amb l’ajuda d’aire forçat d’uns ventiladors, les carícies d’una altra persona […]