Miquel Gascon Baz

IL TROVATORE és una de les òperes de Giuseppe Verdi, que nosaltres més apreciem i malgrat això aquesta producció presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepció, tant per l’avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l’han interpretat. Malgrat que l’obra ja està classificada com una obra fosca, la posada en escena és excessivament tètrica, amb quadres de «la pintura negra» del pintor espanyol Francisco de Goya, …. podem dir que no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les òperes es renovin i que inclús siguin transgressores amb la versió original, en aquest cas no veiem cap […]

Si la memòria no ens falla (que tot pot ser a aquestes edats), creiem que es tracta de la producció teatral més avorrida que hem vist mai. Cansats i decebuts de l’obra precedent entrem de nou a la sala Fabià Puigserver, disposats a ser receptius amb aquesta segona peça del díptic «Des mourants» de Wajdi Mouawad, «els moribunds» dedicats com sabem a Filoctetes (la primera peça) i a Edip aquesta segona. S’alça el teló i el que vol ser un cop d’efecte és gairebé una agressió, uns enormes focus ens donen directament als ulls per enlluernar-nos i ens deixen literalment cecs, mentre sentim l’enorme calor que desprenen com a mínim fins a la fila 5 on estem situats. Apareixen Èdip […]

Una proposta multidisciplinària de Sergi Buka, Jordi Sabatés que ha fet la composició musical, i la interpreta en directe, i Victoria Szpunberg que és l’autora de la dramatúrgia. Prenen com a eix de l’espectacle el món de la llanterna màgica, parla de l’existència de la fantasia en el món contemporani. Ombres i llums a través d’aquest artefacte pioner en les tècniques per representar la realitat i que va obrir les portes al desenvolupament audiovisual i al cinema. Una ocasió privilegiada per veure en moviment la col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica, de Sergi Buka. La llanterna màgica es va convertir en un dels grans espectacles del segle XVII, i una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres […]

A l’octubre del 2015 la peça es va estrenar amb la família Frutós Nicolàs en el Festival TNT, amb un gran èxit de públic. Dos anys després, l’Antic Teatre ha recuperat aquesta proposta protagonitzada aquest cop, per la pròpia família de les dos creadores: Mònica Almirall amb el seu pare Lluís Almirall i Mariona Naudín amb el seu pare Romà Naudin. UNA FAMÍLIA BALLA és un projecte escènic que explora la possibilitat de modificar els rols i les jerarquies que heretem, i que sostenen la institució familiar. Dos pares i dues filles en escena ens reben vestits amb una granota taronja i cantant, dos músics els acompanyen, a l’escenari taules i cadires. Sangria a disposició de qui vulgui. De cop […]

Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme. Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final. Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa […]