Josep Maria Ribaudí i Martí

Es lo que pienso que le pasa a la adaptación de este Bergman, en el que expresamente se le ha puesto un tono de comedia para hacerlo apto para todo tipo de públicos. Una puesta en escena excesivamente explícita, que pienso ha tratado al público de espectador novel, ha ayudado a esta intención. Por otra parte dos buenos actores, convincentes, mostrando tener muy buena química y gestionando sabiamente el valor añadido de su acento porteño muy apreciado en Barcelona, medido porque a nadie se le escape nada, contribuirá al éxito que le pronostico, porque realmente nos lo hemos pasado bien.Leer más.

Porque parece basado en Las Afinidades Electivas del gran romántico alemán por aquello de «si tenemos una pareja estrechamente unida (A y B) y aparece otra que se comporta de igual manera (C y D), entonces A se lanzará sobre D y C sobre B». Planteamiento interesante pero no ha acabado de redondear. Algo chirría; a veces el tempo, a veces no todos los cabos están bien ligados. Por culpa de esto, las actuaciones se resienten. Aún así la obra es interesante. Leer más.

És el que s’està fent aquests dies al Teatre Akadèmia. Una peça de l’escocès David Harrower (el de Blackbird) en que ens mostra una dona guapa, elegantíssima, que aparenta delicadesa —també per la feina que fa: és galerista— però que descobrirem que no ho és. De mica en mica ella mateixa ens explicarà que ha viscut en un món d’homes, doncs el seu pare és un reconegut mafiós, el seu home un lloctinent… Passarà un fet inesperat i ella treurà el que porta a dins. Excel·lent treball d’una Àngels Bassas entregada. http://bit.ly/1MQdbxW

És molt més; és una interpretació extraordinària de la Sardà sota la batuta d’un gran Pasqual. Ens han enganyat amb una escenografia monacal —una tarima i un pupitre de lectura—, on l’actriu ha començat a crèixer i crèixer… fins a altures increibles. No, no és una lectura. Tres dones ens expliquen les seves vivències en una zona en la que quasi no és posible la vida: la franja de Gaza: una estudiant a punt d’autoimmolar-se, una professora jueva d’universitat, gens integrista, però terroritzada pels atemptats, i una militar nord americana desplaçada allà en funcions de seguretat. L’autor no pren partit, però col·loca al espectador allà, al mig perquè decideixi pel seu compte. Quina putada ! http://bit.ly/1R73UAy

Molt «Calòrica» en el sentit que és marca de la casa, però especialment molt ben interpretada pels components del grup que dirigeix Israel Solà. Obra formada per retalls, un compendi d’històries entrecreuades que ens parla de persones que viuen en un societat obsessionada per la por a perdre ocasions, allò que els anglosaxons en diuen Fear of Missing Out. De vegades Joan Yago, el dramaturg, sembla que deixa les coses una mica inconnexes, i és veritat, però de seguida recupera el ritme. Repeteixo, les interpretacions són de molta, moltíssima categoria. Llegir-ne més.