Josep Maria Ribaudí i Martí

Per autèntica, per tendra, per ben construïda i per ben interpretada. Teatre de màscares, com a l’antiga Grècia, però molt actual, sense paraules però dient moltes coses només amb l’expressió corporal. Una joia que triomfa per tot el món, vint-i-tres països no és cap tonteria. Una escenografia potent però a la vegada kitsh que gràcies a la il·luminació et transporta al segle XXI. Dramatúrgia col·lectiva dels Kalunka Teatro, excel·lent interpretació de la mà del director Iñaki Rikarte i música de Yayo Cáceres, aquest argentí ciutadà del món. Val molt la pena; no sigueu rucs i compreu ja les entrades  o us quedareu sense. Em felicito per haver començat tan bé la temporada. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Però divertida, potser precisament per això. Yago ha aprofitat un fet que va passar el 2002 on Silvio Berlusconi, com de costum, es va passar de rosca, i els components de La Calòrica hi han posat la resta: ganes i efectivitat en la broma mordaç sota la batuta d’Israel Solà. Setanta cinc minuts d’espectacle fresc, deshinibit i en clau de conya tot i el rerefons dramàtic per patètic. Aneu-hi; us ho passareu bé, però tingueu en compte el que dic al principi: és més un show que una obra de teatre, i a l’estiu això pot estar molt bé. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

I dolenta. Em sap greu dir-ho així, taxativament, però jo l’he trobat insubstancial, amb una línia argumental fluixa i alguna incursió patètica, com la de la striper. A aquestes altures encara cal intentar aixecar l’espectacle així? També pot ser que sigui un tipus de teatre que no m’interessa gens i pèr això ho veig tan malament. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

A partir d’aquesta novel·la, després pel·lícula (en castellà: Danzad, Danzad, Malditos), una companyia molt jove ha posat en escena aquesta demolidora història situada als anys de la gran depressió americana i se n’han sortit prou bé. Van ser primer premi del Cicle de Creació Escènica DespertaLAB 2015. Una colla de parelles participen en una marató de ball en la que només es descansa una mica cada dues hores… durant setmanes; per un premi important econòmicament, tot i que molts hi participen perquè els donen 7 àpats al dia. Així de fotut era aquest somni americà dels anys posteriors del crack del 29. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

I a més llarga, més llarga del que diu el programa de mà. Llàstima, perquè és l’obra amb la que m’he acomiadat del Grec 2015, un Grec que penso és dels bons dels últims anys, però això d’avui… no estava ben equilibrat, la dansa contemorània ha resultat repetitiva, la música (o els grinyols?) francament pesada amb un saxo fent només sorolls i una mena de zamfona (instrument de l’edat mitjana) ratllant cordes i cervells. El text desequilibrat comparant el del principi i el del final. No continuo. M’he avorrit sobiranament  (paraula que ara està molt de moda) http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/