Josep Maria Ribaudí i Martí

Perquè a la potència que de per sí ja injecten els Parking Shakespeare a les seves produccions, el text de Shiller, passat per les mans de Carles Mallol, ha esdevingut una mena de thriller que no deixaria indiferent a Frank J. Underwood de House of Cards. Il·luminació feridors, vestuari buscadament cutre i insercions musicals… per dir-vos que ha sonat Popcorn del 1969, el primer èxit de música electrònica… A mi m’ha agradat tot i la seva desmesura final. Els actors molt bé, com ja ens tenen acostumats els Parking. Crítica completa » http://bit.ly/1TzofRU

Perquè Roger Bernat ha convertit l’escenari en la sala d’un jutjat on no es menja fetge d’un penjat, sinó que es jutja la mort de Poloni en mans de Hamlet, i testifiquen Ofèlia, Gertrudis i el propi Hamlet, actors professionals, davant d’un jutge, un fiscal, un defensor i un agent judicial de veritat, o sigui professionals de la judicatura que s’han ofert a col·laborar en el muntatge. Molt interessant, tot i que una mica pesat per culpa, al meu entendre, d’una massa llarga part dels togats, en contra d’una massa curta dels actors. Tot i així molt interessant. Crítica completa » http://bit.ly/20yLaPh

Sí, molt bé per a en Pere Riera que ha sabut bastir una obra interessant i intel·ligent de teatre dins el teatre. Aquest xicot a més d’escriure bé i tenir idees, té molt ofici i el sap utilitzar i dosificar amb saviesa, com les pindoletes de homeopatia. Per això li surten les peces rodones i que encanten a una grandíssima part del públic. Allò que en diuen èxit de públic i de crítica, que es veu que és personal que camina per viaranys separats i que de vegades, Oh Déu, coincideixen. Doncs com diuen en castellà: «que bien», perquè conya apart, és el tipus de dramaturg que fent qualitat atrau públic; no tothom aguanta Beckett. Crítica completa » http://bit.ly/1KINl9T

El meu desconeixement en dansa és quasi bíblic, però Kokoro m’ha interessat. M’ha semblat que els ballarins han estat fantàstics i que l’obra tenia màgia, una màgia que no he entès, però que atribueixo a la meva ignorància. La música suggerent i la il·luminació superba. No en sé dir res més, però estic content d’haver-hi anat. Descobriré un nou món a partir d’aquí? Tant de bo! La valora al just mig perquè no en sé més. La crítica completa » http://bit.ly/1Nsy0dm

No m’ha acabat de convèncer aquesta navegació entre dues èpoques: final del XIX i actual. Ha fet que situacions i llenguatge em grinyolessin i no m’he acabat de creure el que passava i em relataven els actors. Escenari excessivament obert per l’ambient claustrofòbic i ofegat que respira la situació i les tensions sexuals del triangle amorós. Penso que s’havia d’actualitzar totalment o mantenir-la en l’època en que Guimerà la va situar. La crítica completa » http://bit.ly/1NrEjOf