Josep Maria Ribaudí i Martí

A les Factoria IT, que fan els alumnes avançats del Institut del Teatre, es poden veure obres molt bones i ben executades. Fins diumenge fan El Coronel… Sota la batuta de Joan Maria Segura han ajuntat dues obres: El Coronel Ocell del búlgar Hristo Boitxev i el mig-musical Songs For a New World de Jason Robert Brown. Dues peces independents (parlada i cantada) que han encaixat com si haguessin fet puntes de coixí, una meravella. Us la recomano vivament; els executants encara no són professionals, però ja voldrien molts assemblar-s’hi. A més és gratuït, o sigui que vosaltres mateixos… http://bit.ly/1ndx1IG

O això és el que sembla, amb tots els respectes per aquesta mena de representacions que al Institut del Teatre en fan cada dos per tres, però que penso que posar-les directament al circuit professional cobrant entrada és un error i un perjudici per a la companyia emergent. Em sap greu pensar que algú enganya a aquests recent llicenciats; estic segur que seria millor, especialment per a ells, passar primer per Firatàrrega, per dir un nom. http://bit.ly/1RCigfq

No acaba d’estar definida. Comença com un thriller de l’HBO i acaba una mica com pot. Passa en una comissaria de policia on s’investiga a un criminal en sèrie. Entra un xicot que vol confessar un crim, però la única persona que hi ha, sense uniforme, no n’hi fot ni cas i li diu que torni un altra dia… La cosa deriva cap a la conya, apareix un tercer personatge (que per cert no surt ni als crèdits) i arriba a un punt que ens comencem a perdre, tots. Penso que la Carol López, que és espavilada, encara la podria arreglar si hi entrés molt a fons. http://bit.ly/1JSuduN

I em sembla que l’obra de Wilde no funciona amb aquestes exageracions. He trobat un xoc entre el que deien els actors, que és d’un posh victorià extremat, amb la manera d’actuar i fins i tot part del vestuari. M’ha semblat que tirava cap a vodevil i moltes coses no m’han quadrat, però em sembla que he sigut l’únic. Tothom a aplaudit molt i molt fort. Millor així. Les entrades exhaurides. http://bit.ly/1Ro0Gf5

Perquè és un musical joiós, fet amb optmisme i desinhibit; per passar-s’ho bé, vaja. Fet amb pocs mitjans (kilòmetre zero), però amb moltes ganes. Una versió respectuosa de la peli Some Like It Hot de Billy Wilder, que he vist repetides vegades, i diuen del musical de Broadway Sugar, que no he vist mai. Aneu-hi que us ho passareu bé, segur. Una glopada d’aire fresc sempre ve de gust. http://bit.ly/1JBqeTe