Perquè a la potència que de per sí ja injecten els Parking Shakespeare a les seves produccions, el text de Shiller, passat per les mans de Carles Mallol, ha esdevingut una mena de thriller que no deixaria indiferent a Frank J. Underwood de House of Cards. Il·luminació feridors, vestuari buscadament cutre i insercions musicals… per dir-vos que ha sonat Popcorn del 1969, el primer èxit de música electrònica… A mi m’ha agradat tot i la seva desmesura final. Els actors molt bé, com ja ens tenen acostumats els Parking.
Crítica completa » http://bit.ly/1TzofRU