Josep Maria Ribaudí i Martí

Però boníssima, una peça que et deixa embadalit tot i que vas pensant «però que cony estan fent?» perquè està completament fora del corrent. Oblideu-vos del planteamiento, nudo y desenlace. L’escriptora seriosa (amb bigoti) està desdoblada perquè la seva ànima està «fora» i és frívola, guapíssima i tot el dia veu Pretty Wooman. El pare li dona sempre el mateix consell i la mare només passa l’aspiradora fent neteja. I l’assassí esquarterador, i la gata, i l’ant que parla i els que miren fòrmula 1? Hostitu, no continuu. Aneu-la a veure, que cadascú s’espavili i en tregui les seves conclusions… però no us la perdeu! Crítica completa » http://bit.ly/1pVeYYV

I mira que m’agrada el teatre italià i especialment el de Eduardo de Filippo, però alguna cosa m’ha fallat, possiblement l’excès d’alguns dels actors. Pasqual, al que tinc per un gran director, ha estat encertat en l’escenografia, la il·luminació, el vestuari, les projeccions… però penso que ha permès que els actors (alguns més que altres) exageressin fins a la pantomima i això ha perjudicat l’obra, que per a mi és excel·lent. En fi, no plou mai a gust de tothom. Crítica completa » http://bit.ly/21igstJ

Els de la Companyia de Circ «eia» ens ofereixen un espetacle d’acrobàcies que, segons el programa de mà té com a objectiu «fer riure pensant» o «fer pensar rient». Jo per aquestes elucubracions sóc molt poc apte, o sigui que el que he vist és una performance on quatre acròbates han donat el millor d’ells mateixos, primer en una perxa i després utilitzant uns mòduls que els hi han servit per a tot. Penso que sense ser un espectacle del tot rodó, té un bon ritme i una execució més que correcte, on els acròbates demostren una forma envejable i bona coordinació entre ells. Crítica completa » http://bit.ly/1WV5iL6

I l’obra no crec que sigui dolenta, però al meu entendre s’han comés errors d’envergadura, el primer que una de les actrius parla un castellà molt precari i costa d’entendre-la. A partir d’aquí altres inconvenients han estat peccata minuta, tot i que han anat llastrant l’obra. Una pregunta: perquè fan entreactes en obres que duren menys de dues hores? Potser és culpa meva perquè sóc dispers, però a mi m’han trencat l’atenció. Crítica completa » http://bit.ly/1MNk8RT

Una performance de circ… o teatre… o el que sigui digne de veure’s. El mite de Sísif passat per Camus i per la fantasia dels seus creadors, però fidel, molt fidel tan al que ens va relatar Homer a l’Odissea, com les especulacions del Nobel francès, que es deixà anar a gust. Una lectura àmplia servida per un atleta impecable i incansable, i a la vegada clown, mut, impàvid que no s’immuta per a res. S’ha de tornar a pujar la pedra per la vessant de la muntanya? Doncs som-hi. Anava a escriure no us la perdeu, però avui era l’últim dia, cagumcoi. Crítica completa » http://bit.ly/1SfuMgW