Una performance de circ… o teatre… o el que sigui digne de veure’s. El mite de Sísif passat per Camus i per la fantasia dels seus creadors, però fidel, molt fidel tan al que ens va relatar Homer a l’Odissea, com les especulacions del Nobel francès, que es deixà anar a gust. Una lectura àmplia servida per un atleta impecable i incansable, i a la vegada clown, mut, impàvid que no s’immuta per a res. S’ha de tornar a pujar la pedra per la vessant de la muntanya? Doncs som-hi. Anava a escriure no us la perdeu, però avui era l’últim dia, cagumcoi.
Crítica completa » http://bit.ly/1SfuMgW