Pel meu gust massa coses. El càsting, la posada en escena, el vestuari…? El muntatge s’ha fet d’una manera en que ningú s’ha pogut lluir, i com que la culpa al final és del que mana, doncs se l’empalma el director. Ni per un moment pell de gallina, i això en un Shakespeare és pecat mortal. Una altra cosa: aquestes escenografies monumentals que després no podran girar pel territori —la nació, i el teatre «és» Nacional— amb el muntatge inicial, potser s’haurien de reconsiderar, però com deia la meva tieta Enriqueta, això són figues d’un altra paner.
Crítica completa » http://bit.ly/2r7pS0h