Iván F. Mula

El año 1948, George Orwell escribió la novela de ciencia-ficción, probablemente, más lúcida y visionaría de todo el siglo XX. El hecho es que, no por casualidad, la tituló 1984, invirtiendo las dos últimas cifras del año en que la creó. Las historias futuristas, contrariamente al que se acostumbra a pensar, no hablan del futuro sino del momento presente en que son concebidas. A través de la exageración y el pesimismo, intentan hacer una radiografía de los males de su época, proyectándolos en una versión avanzada de ellos mismos. La grandeza de 1984 es la sorpresiva clarividencia de Orwell a la hora de señalar los puntos más oscuros de su sociedad. Muy marcado por los totalitarismos de los años cuarenta, […]

Després de més 10 anys representant La apoteosis necia, l’espectacle amb que va començar al món dels monòlegs, Berto Romero, per fi, ha fet el pas endavant d’estrenar un nou xou. Berto Romero sigue con nosotros neix de la necessitat del còmic de parlar de temes més propers a la seva realitat actual que, amb el pas del temps, ha canviat i molt. El que ara ens presenta és un text farcit d’originalitat i bons acudits, amb la novetat de veure una faceta més madura de l’humorista. Qüestions com la paternitat, la crisi dels trenta (gairebé quaranta) o la mort li serveixen, com ja ha fet altres vegades, per reflexionar amb tendresa sobre el patetisme existencial i els aspectes més […]

Muchos filósofos a lo largo de los siglos se han interesado por el malestar del hombre en cuanto que ser social y político, y sus problemas existenciales hacia la injusticia y el dolor de sus semblantes. En esta misma línea trascendental, Josep Maria Miró vuelve a agitar los pilares más básicos de la realidad que nos rodea con un total de once escenas inquietantes, incómodos e intencionadamente incompletas. El autor de El principi de Arquímedes sitúa a cuatro personajes (dos parejas) en el hotel de un país postcolonial y intencionadamente indeterminado en el medio de una revuelta ciudadana, para hacer una introspección emocional sobre la violencia. La agresividad afectiva de los protagonistas es evidente desde la primera escena. La necesidad […]

El circ, com a disciplina teatral, sempre amb un punt festiu i irreverent, té el perill de caure, moltes vegades, en l’artifici, la superficialitat i un excés d’externalització d’un contingut no sempre prou ric. Afortunadament, aquest no és el cas de l’excel·lent espectacle anomenat: AAART! L’obra dirigida per Xavier Erra és el típic exemple diametralment oposat a les possibles carències abans mencionades. En aquest cas, el show compta amb totes les virtuts del millor circ però també amb una sensibilitat especial i una elegància francament molt emotives. La mà del director, també escenògraf i autor de la idea original, és d’un bon gust poc habitual. El context artístic on es mouen els acròbates, contorsionistes, malabaristes, equilibristes i actors (brillants tots […]

El món de la copla que, injustament, s’acostuma associar al règim franquista, rep a Ojos verdes l’homenatge que es mereix a través de la figura de Miguel de Molina. Escrit i dirigit per Marc Vilavella, l’espectacle, que s’acomiada aquesta temporada dels escenaris després de set anys, és un emotiu viatge musical per la història d’Espanya, des de la República, la Guerra Civil, fins la dictadura. Vilavella encarna al cantant malagueny amb una honestedat i carisma excepcionals, dotant de la sensibilitat necessària, la ràbia, la tristesa o el goig a cadascuna de les cançons. D’aquesta manera, l’obra fa servir de forma intel·ligent la vida de Miguel de Molina per retratar l’alt preu que molts van haver de pagar per defensar la […]