Francesc Esteve i Tomàs

La companyia Menú Teatral presenta Alícia, un espectacle amb dramatúrgia de Pablo Ley a partir d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall de Lewis Carroll. Amb un inici que descol·loca en un primer instant, t’adones a l’instant que no tenim una obra com hem vist fins ara. Cada actor no realitza un únic personatge, i és normal veure multiplicitat de personatges amb una companyia de pocs integrants. Podem veurem a tots els actors de la Cia Menú Teatral interpretant el personatge de l’Alícia. Tots els actors van interpretant a tots els personatges i on podem veure en aquest detall tot un encert quan podem veure el somrient Gat Cheshire. És la màgia d’aquesta obra i […]

Sembla difícil veure el teatre ple i totalment entregat a l’obra quan a l’exterior el Barça es juga un partit més que important. Però La Calòrica tenía tot un equip guanyador. Tot comença amb un ERO, un fet molt més comú del que ens podem trobar en aquests moments. A partir d’aquesta premisa, ens expliquen la història de 4 companys de feina que veuen perillar la seva feina per culpa d’un ERO. Llavors decideixen deixar-ho tot i muntar la seva propia empresa. Amb una finalitat social, poder canviar el món. Però a vegades no és tan fàcil i som més mateialistes. A partir d’aquesta premissa, en Joan Yago ens construeix una comèdia que de mica en mica es va transformant. […]

Si l’anterior obra que vaig veure de Lorca no em va agradar gens, aquest cop la proposta que ens ofereixen aquesta jove companyia és acollonant. Ja ho van demostrar en l’anterior proposta de Romeu i Julieta. Deixeu que els joves s’apropin a Lorca, això és el primer que he pensat al sortir de l’estrena de Yerma. I la millor forma per apropar els joves a Lorca, és que siguin ells mateixos els que ens ofereixin una visió que els hi agradi (i a la vegada, ens agradi a tots). Amb una acurada escenografia que ens transmet el pas del temps i l’estat de la protagonista, amb les diferents transicions d’un element molt proper de la terra. Amb la sorra per […]

Tota una sorpresa, primer poder descobrir una nova sala a Barcelona que encara no la coneixia (La Badabadoc) i amb una proposta com aquesta. Amb un inici que pot ser poc prometedor, una reunió de pares en un jardí d’infants. I la forma de poder coordinar tot el que afecta als seus fills. A partir d’aquí, deixem de pensar en els nostres fills i comencem a parlar de nosaltres mateixos. Definicions de liders, de secrets, fustracions, treball en equip i la recerca del poder. Un fidel retaule de la societat en que vivim. És un treball on l’obra et transporta per confrontacions sense adonar-te i de mica en mica la comèdia que estem veient es transforma en alguna cosa menys […]

Vamos al estreno de «La conferencia de Wannsee» en La Casa de la Seda. Un espacio más que adecuado para poder reproducir una de las conferencias más detestable que ha tenido los últimos años. Hablamos de una reunión que tuvo lugar el 20 de enero de 1942 donde 15 dirigentes alemanes y del Partido Nazi formalizaron la «Solución final para exterminar la cuestión judía». Cómo he comentado el espacio fue adecuado por la magnificència del lugar. Pero a la vez juega un poco a la contra la poca visibilidad del lugar y el poco espacio que tienen los actores. A parte este pequeño inconveniente, la historia es suficiente atractiva para estar pendiente los 80-90 minutos que dura la obra. Al […]