Francesc Esteve i Tomàs

Ara mateix me n’adono que no vaig comentar l’obra que vaig poder veure a la Sala Atrium, mea culpa. Doncs ara és el moment i puc dir que el vaig veure el dia de l’estrena i ahir dijous vaig poder tornar a veure-ho de nou amb un col·loqui posterior on vam poder escoltar i apendre molt d’aquesta obra. Si voleu veure com va anar el col·loqui postufunció podeu seguir l’enllaç del final El primer de tot, és que molts dels assistents al col·loqui hem vist per segona vegada l’obra i com la primera, surts amb un mal d’estómac que es genera en acabar, amb un gust de boca que costa entendre. És d’aquelles obres que no s’han de pair, s’han […]

Vaig anar el passat dijous a la Badabadoc, i el primer de tot és adonar-me quin error deixar d’assistir a aquesta sala, ja feia temps que per diferents causes no assistia i retrobar-me amb una nova proposta que m’agrada, m’anima. A més amb la propera proposta que podrem veure. Però pas a pas… Vaig veure una obra que ja porta temps programant-i que fins a la tercera temporada no l’he vist. Estic parlant de Estima’m que tinc pressa de la companyia Xucrut teatre. La proposta que tenim actualment a la Badabadoc, ens parla de la parella. Dels diferents etapes que va passant la parella i els tòpics que podem veure. Com es coneixen, com s’enamoren, com es perd aquest enamorament […]

a companyia Bambalina: Teatre Practicle presenta una versió amb dos únics actors per presentar els 10 personatges de l’obra. I tot amb la tècnica de la titella de mànec i el teatre d’objectes. I el primer que he de comentar, és que no em resulta estrany veure que han guanyat el Premi de les Arts Escèniques Valencianes; ja que s’ho val. Millor espectacle de Teatre, Millor actriu, Millor adaptació de text i Millor direcció escènica. No sóc gaire fan dels clàssics, ja que de petit em van obligar i a la vegada repudiar aquests textos de lectura obligada. Però amb propostes com aquesta és una forma genial per introduïr-se en les adaptacions. Per representar-ho no han renunciat al llenguatge ni […]

Aquesta setmana he anat a veure dues reposicions, avui toca parlar d’aquesta comèdia “Pel davant … i pel darrera”. Una obra que em semblava que feia molts anys que la vaig veure i que no han estat tots els anys que creia. Com a l’altre vegada, he rigut i he passat una molt bona estona. Inicialment hauriem de dir que és una calamitat de funció, això és el que veiem amb els protagonistes, ja que el que veiem amb els actors és unes interpretacions amb les que riem força gràcies als malentesos i les picabaralles entre els intèrprets i és en aquests equivocs que centren el ritme de la funció. S’ha de dir que la segona part és la més […]

Una adaptació de Stephen King al teatre? Doncs no em sembla tan mala idea. La veritat és que molts llibres que he llegit de Stephen King em sembla que poden ser portats al teatre. Però, un musical d’un llibre de King? Doncs una vegada he vist “Carrie, el Musical“, puc dir que s’han sortit amb molt bona nota. Dissabte vaig anar al Teatre Gaudí i vaig gaudir d’aquest musical basat en una de les novel·les que més m’han agradat de Stephen King. No puc dir que sigui el millor dels llibres que he llegit, però pel tema que tracta és la que més m’ha cridat l’atenció i em va atrapar de petit. L’adaptació de Carrie a una obra musical ja […]