David Elfa Novoa

La companyia «T de teatre» és un dels noms de l’escena catalana que, des de fa molts anys, val molt la pena seguir d’aprop. No obstant, com li passa a tothom, han tingut grans encerts, com van ser «Criatures» o «Aventura», i d’altres que no ho han estat tant, com és el cas d’aquest «Dones com jo». Realment, seria injust dir que aquesta obra és dolenta, ja que en cap moment m’ho va semblar, però en canvi, sí que em va semblar bastant irregular. L’obra té uns personatges suggerents amb uns conflictes interns ben definits, però malauradament la seva evolució no és tan satisfactòria com és el seu plantejament. A més, personalment, crec que l’obra no acaba de trobar el […]

La publicitat té una gran influència en la societat i, en conseqüència, algún tipus de poder sobre nosaltres. Així doncs, no és d’estranyar que les companyies anunciants inverteixin molts recursos en les seves campanyes publicitàries, utilizant els focus groups per tal de valorar-les. Precisament, aquest és el suggerent punt de partida de l’obra que es presenta a la Flyhard i a partir del qual s’anirà embolicant una trama que barreja hàbilment la comèdia amb el thriller. Un dels punts forts de l’obra és el seu ritme frenètic, ben marcat des de la direcció i ben portat pels quatre actors. A més, els personatges estan ben dibuixats per Alberto Ramos, que gràcies als seus diàlegs i a les situacions plantejades, aconsegueix […]

A finals del segle XIX, Ibsen va escriure aquest text que pot ser considerat com una de les millors reflexions teatrals que s’han fet sobre la psicologia social. En aquest, l’autor disseccionava el concepte de massa social i el funcionament de les col·lectivitats enfront la individualitat, a partir d’un entorn controlat per alguns dels diferents tipus de poders socials presents a la societat, com pot ser el polític, l’econòmic o el del mitjans de comunicació. Així doncs, com es pot comprovar, la història escrita per Ibsen és plenament vigent avui en dia i, per aquest motiu, la versió que se’ns presenta es troba emmarcada en una temporalitat actual, sense que això arribi a grinyolar en cap moment durant la representació, […]

Han pasado más de quince años, pero todavía conservo dentro de mi cabeza las imágenes de la magistral interpretación de Montserrat Carulla en La reina de la belleza de Leenane. En aquel momento, yo todavía era un adolescente y me faltaba muchísimo por aprender de las artes escénicas (y tengo que decir que cuando más aprendo, más consciente soy de que menos sé), pero la gran Carulla me cautivó con su poderosa actuación y tuve el privilegio de asistir a una clase magistral de teatro, que de alguna forma u otra me marcaría. Ahora, aquella dama del teatro catalán se despide de los escenarios y mi presencia en la platea era obligatoria, ya sea para disfrutar por último vez de […]

L’escenari de la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya és un espai immens que, en teoria, no és apte per representar tot tipus d’espectacles teatrals, ja que corren el risc de no acabar d’omplir-lo i de no permetre a l’espectador capficar-se dins l’obra. Sense anar més lluny, això és el que succeeix amb «La rosa tatuada», un espectacle que hauria brillat més en un altre tipus de sala i que deixa buit aquell escenari immens, tot i els visibles esforços d’omplir-lo per part de la seva directora i d’una Clara Segura que aconsegueix amb la seva gran interpretació que allò no quedi ridícul. D’altra banda, el text presenta alguns altibaixos que fan que quan l’obra t’atrapa, a la poca […]