David Elfa Novoa

Los totalitarismos han inspirado numerosas creaciones artísticas debido a su gran impacto social y político, ya que contienen elementos de gran simbolismo que resultan muy propicios para las artes. Hay que decir que quizás no son tan numerosas las obras que se sitúan después de la caída del régimen nazi, como puede ser Vencedores o vencidos, pero estas nos otorgan un punto de vista retrospectivo muy interesante que permite reflexionar en su conjunto. De hecho, este es el caso de la obra que nos ocupa, la que a partir de una investigación nos invita a debatir sobre la confrontación entre cultura y poder. Sin duda, es un tema apasionante, pero la forma en que se trata en el texto resulta […]

Correr riesgos e innovar pueden ser consideradas grandes virtudes en el mundo de las artes escénicas, ya que posibilitan poder encontrar nuevas formas de expresión. No obstante, estas no siempre resultan acertadas o, al menos, del gusto de todos. De hecho, esto es lo que me ha sucedido con este espectáculo, ya que desgraciadamente no he podido conectar con él en ningún momento. Hofesh Shechter nos propone una música estridente e, incluso, para mi gusto molesta. Además, hay un abuso de una iluminación crepuscular que, a pesar de estar técnicamente bien lograda, resulta cansino y afea la acción al estar presente durante casi todo el espectáculo. Un uso menos monótono de esta habría embellecido la aparición de este tipo de […]

Pot semblar contradictori incloure l’adjectiu «bona» per descriure una obra i, per contra, només atorgar-li dues estrelles (o aplaudiments). En aquest cas, considero necessari diferenciar la magnifica reproducció d’un document històric que ha aconseguit fer aquesta companyia i el gairebé nul joc teatral que es pot veure sobre l’escenari. Així doncs, el treball actoral per mimetitzar el programa radiofònic és molt alt, de la mateixa manera que ho es l’escenografia utilitzada i l’intent de fer sentir l’espectador que està escoltant aquell programa, gràcies a uns auriculars i un transistor que se li proporcionen abans d’entrar a la sala. Sens dubte, ens trobem davant d’una gran reproducció que vol ser completament fidel al document sonor original per tal de transmetre a […]

Conscient de les opinions totalment oposades que havia suscitat aquesta obra entre la gent que l’havia vist, em vaig disposar a anar al Romea a buscar la meva. Així doncs, malgrat pertànyer al grup de persones que no acaben d’estar convençudes amb l’adaptació de Mario Gas, penso que si una obra aconsegueix aquesta disparitat d’opinions és que alguna cosa bona té. Sens dubte, el text de Rodolf Sirera és una interessant reflexió al voltant de la interpretació teatral i el poder narrada en clau de thriller. Segurament, l’espectador actual ja no troba la història tan innovadora com la podien trobar als anys 70, moment en què va ser escrita l’obra, ja que aquest ha vist múltiples peces teatrals i cinematogràfiques […]

Un cop vista aquesta creació, un té la sensació que hi ha hagut algun tipus d’error a l’hora de ser programada en el Grec. Considero que no és possible que allò que hem pogut veure s’hagi creat per ser exhibit en un teatre. De fet, abans d’entrar, els responsables de la sala Hiroshima expliquen al públic que poden entrar i sortir en qualsevol moment de la sala, les vegades que ho desitgin. A priori, això no té sentit per un espectacle de dues hores, però un cop ets dins ho entens perfectament. Allò que un principi ens podíem pensar que era un espectacle, no és tal, sinó que es tracta d’una performance feta per museus en la que el públic […]