La publicitat té una gran influència en la societat i, en conseqüència, algún tipus de poder sobre nosaltres. Així doncs, no és d’estranyar que les companyies anunciants inverteixin molts recursos en les seves campanyes publicitàries, utilizant els focus groups per tal de valorar-les. Precisament, aquest és el suggerent punt de partida de l’obra que es presenta a la Flyhard i a partir del qual s’anirà embolicant una trama que barreja hàbilment la comèdia amb el thriller.
Un dels punts forts de l’obra és el seu ritme frenètic, ben marcat des de la direcció i ben portat pels quatre actors. A més, els personatges estan ben dibuixats per Alberto Ramos, que gràcies als seus diàlegs i a les situacions plantejades, aconsegueix fer passar una bona estona a l’espectador. Tot i això, dins l’obra no hi trobem grans reflexions, ni tampoc molta profunditat, però aquest no sembla ser l’objectiu de la proposta. D’altra banda, el que sí hi ha és dinamisme i un humor ben portat a través d’una història disparatada. Així doncs, aquest «Només un anunci» és una obra ideal per poder desconnectar dels nostres problemes i per passar una bona estona al teatre.