David Elfa Novoa

Las divas siempre resultan unos personajes apasionantes tanto en la ficción como en la vida real. De hecho, todos sabemos que se trata de un personaje en las dos vertientes, pero la fuerza, el carácter, el ambigüedad humana/ser superior, la elegancia y el misterio que transmiten resultan un imán para su público, los cuales con su fascinación no hacen otra cosa que otorgar al personaje una retroalimentación que lo hace agrandar hasta extremos desorbitados. Pero, si además, nos encontramos con una diva en su última parte de la vida, cuando su talento empieza a mermar y esta tiene que apendrer a convivir sin su gran talismán, el personaje despierta en el público un grado de atracción enorme, tal y cómo […]

Iniciatives com les del teatre Lliure amb el cicle Aixopluc sempre són d’agraïr, ja que permeten que obres exhibides en sales alternatives puguin arribar a un públic més ampli, allargant d’aquesta forma la seva vida escènica. En aquest cas, ens trobem amb una obra que es va poder veure aquesta passada primavera a la sala Atrium de Barcelona i que ara es reposa molt merescudament. Així doncs, es tracta d’una proposta original que resulta força atractiva per a l’espectador, gràcies a un univers propi i una estructura molt ben trobada. D’altra banda, les actrius estan sensacionals en els seus respectius papers, aportant frescor, tendresa i un toc de bogeria sana, tot aconseguint l’empatia del públic cap al seu únic personatge. […]

Els fogots sempre han donat molt de joc en el terreny de la ficció a través de la vis còmica. Així doncs, només era qüestió de temps que sorgís un espectacle com el que ara es presenta al teatre Condal i els convertís en protagonistes. Això sí, els productors de l’espectacle, dubtosos que el tema fos suficientment atractiu, es van encarregar que aquest tingués un embolcall luxós, suggerent i atractiu pel públic, tot guarnint la proposta de grans celebritats que, òbviament, encareixen el preu de l’entrada. Cal reconèixer que el resultat és un producte diferent i que totes aquestes excentricitats funcionen, les quals encaixen perfectament entre sí. Per començar, les intèrprets fan en general una bona feina i transmeten un […]

Aquest espectacle suposa molt més que l’inauguració de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya, ja que es tracta del primer muntatge sota la direcció de Xavier Albertí i, per tant, aquest ens pot donar pistes sobre com funcionarà el teatre sota la seva direcció. Sens dubte, veient-lo es pot apreciar una forma molt diferent de programar i fer teatre respecte a Sergi Belbel, el seu antecessor al càrrec. Però, malgrat aquestes diferències, trobem una coincidència a l’hora de deixar-lo o d’encetar-lo. I es que, curiosament, Belbel va acomiadar la seva trajectòria al Nacional actuant sota pseudònim en una de les seves últimes obres programades («Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach») i, de la mateixa manera, Albertí estrena el […]

La sala Flyhard enceta temporada amb una simpàtica comèdia romàntica que fa sortir a l’espectador del teatre amb un somriure dibuixat a la boca, que no és poc, i amb la sensació d’haver passat una estona agradable. Es tracta d’una peça senzilla, sense gaires pretensions ni artificis, que aborda el tema de l’inici de l’amor a través de dues parelles. Potser és un tema recorrent dins del gènere, però s’ha de reconèixer que l’autor ho explica amb gràcia, proximitat i naturalitat a través diverses escenes picades que agillitzen l’acció. A més, ens trobem amb uns personatges ben defensats pels quatre actors, destacant el de la Lola i el Francesc, que són d’alguna manera els que més substància aporten a l’obra. […]