David Elfa Novoa

Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l’escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d’això tracta l’espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l’obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive «d’arriscar és guanyar» i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d’una història […]

Aquest no és el primer cop que La Plaça del Diamant puja a dalt dels escenaris i, ni tan sols, es tracta de la primera vegada que en Joan Ollé s’encarrega de fer-ho, però el fet que sigui un espectacle totalment nou i amb ànima pròpia justifica la seva posada en escena i la nostra visita al teatre. En aquesta ocasió, Ollé ha decidit que tot el pes d’aquesta Colometa recaigui a sobre d’una única actriu, enlloc d’explicar-nos la seva història a través de tres actrius com ho va fer fa deu anys al Teatre Borràs amb la Montserrat Carulla, la Rosa Renom i la Mercè Pons. En aquella ocasió, la posada en escena era bastant minimalista i amb molt […]

Els clàssics mereixen un gran respecte ja només pel fet d’haver sobreviscut al pas dels anys i, sobretot, per haver aconseguit formar part del nostre ADN cultural. En aquest sentit, cal dir que sovint ens resulta difícil opinar amb sinceritat al respecte, ja que aquests semblen gaudir d’un passaport d’immunitat, sense importar gairebé com s’hagin dut a terme a l’escenari. D’altra banda, hi ha qui s’allunya d’ells només pel fet d’estar elaborats amb un llenguatge teatral diferent a l’actual, el qual pot provocar que se’ns faci més difícil entrar dins de l’obra. De totes maneres, sigui quin sigui el posicionament de l’espectador, penso que sempre resulta instructiu veure un clàssic i més si aquest es remunta a la mitologia grega […]

Es por todos sabido que no abundan los personajes de personas mayores en el mundo del teatro y, mucho menos, que sean protagonistas de la obra. En este sentido, en En el estanque dorado no nos encontramos con uno, sino con dos personajes de este tipo y son de aquellas perlas que permiten lucirse a los actores que los interpretan. Así pues, tanto Lola Herrera como Héctor Alterio están magníficos en sus papeles y ya sólo por eso bien vale una visita al Teatro Romea. Por otra parte, el texto no destaca por su originalidad, ni tampoco por un tratamiento profundo del tema o por ser especialmente realista, pero la historia representada resulta entrañable, divertida y amena, haciendo salir al […]

Como muchos de vosotros, la primera vez que vi actuar a María Galiana fue en la película Solas. Entonces me sorprendió su impecable forma de transmitir con naturalidad las diferentes emociones del personaje, consiguiendo así una gran proximidad hacia el espectador a partir de una interpretación basada en la sencillez. Aunque los años han pasado, la actriz no ha perdido su talante característico y, en esta ocasión, vuelve a recuperar el rol de madre, aunque ofreciéndonos un personaje tierno, próximo y por el que sólo podemos sentir empatía. Así, en el escenario no nos encontramos com una actriz de casi ochenta años, sino que realmente hay una madre hablando con su hijo. En este sentido, la química que se establece […]