Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l’escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d’això tracta l’espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l’obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive «d’arriscar és guanyar» i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d’una història que ens contagia aquest sentiment de forma plenament vital.
L’espectacle compta amb un excel·lent repartiment coral que reuneix, en el seu conjunt, una gran tècnica vocal i una bona interpretació, i no només en el terreny musical. No obstant, aquesta aposta coral no sempre beneficia a l’obra, ja que la història queda bastant desdibuixada, no permetent aprofundir en els personatges i tractant de forma molt superficial i, fins i tot, estereotipada els problemes amb els que s’han d’enfrontar aquestos. Així doncs, la història sembla jugar en contra de l’espectacle, ja que la seva fragmentació i dispersitat dificulta la connexió més enllà d’escenes i temes puntuals, presentant unes relacions entre personatges que no tenen gaire sentit, ja que no acaben d’estar ben lligades, i mostrant situacions que resulten pobres de contingut i que es van allargant innecessàriament a través de la repetició. D’altra banda, hi ha poc risc en la direcció, presentant monòtonament als vuit actors junts en diverses escenes, els quals es van movent per l’escenari sense reflectir cap finalitat i sense saber ben bé què fer. De la mateixa manera, els temes musicals presenten alguns alt i baixos, tot i que hi ha moments ben aconseguits que demostren que es podria haver tret més suc d’ells. Malgrat això, és d’agrair apostes com aquesta i, sens dubte, els espectadors que vagin a veure el muntatge es distrauran una estona i gaudiran d’aquestes veus i del talent que hi ha sobre l’escenari, passant una estona agradable i sortint del teatre carregats d’optimisme, que mai va malament.