David Elfa Novoa

En aquest espectacle, durant hora i mitja, podem presenciar una magnètica i brillant interpretació de Pedro Casablanc, l’actor que ens va meravellar interpretant a Bárcenas en el cinema i el teatre. Sens dubte, l’intèrpret ens atrapa i sacseja a través d’una espiral d’incerteses que viu el seu personatge, en el que la seva devoció per l’actuació i la seva situació personal es barregen en escena i s’influencien mútuament fins a no saber qui és l’actor i qui és la persona. Casablanc aconsegueix moure’s amb total eficàcia entre els dos móns, denotant la seva maestria i la seva gran presència escènica. A més, l’actor es troba acompanyat del jove Samuel Viyuela, qui exerceix de contrapunt i ens ofereix una actuació molt […]

Després d’obrir el Festival Grec d’enguany amb Les bruixes de Salem, Arthur Miller torna a estar present amb una de les seves obres més rodones. En aquesta, l’autor dissecciona amb gran precisió tot allò que envolta el comportament humà, ja sigui aquell que ens mou a l’interactuar amb els altres persones, com aquells trets de la nostra personalitat que han estat adquirits en contacte amb els altres i que ens empenyen a comportar-nos sempre d’una manera determinada. Per plasmar-ho, l’autor va idear una història aparentment senzilla, que amaga un rerafons complexe en el que tenen cabuda totes aquestes reflexions. Així, l’entramat resulta fàcil de seguir, gràcies a una història propera que atrapa, permetent també a qui ho vulgui anar més […]

Un cop vista aquesta creació, un té la sensació que hi ha hagut algun tipus d’error a l’hora de ser programada en el Grec. Considero que no és possible que allò que hem pogut veure s’hagi creat per ser exhibit en un teatre. De fet, abans d’entrar, els responsables de la sala Hiroshima expliquen al públic que poden entrar i sortir en qualsevol moment de la sala, les vegades que ho desitgin. A priori, això no té sentit per un espectacle de dues hores, però un cop ets dins ho entens perfectament. Allò que un principi ens podíem pensar que era un espectacle, no és tal, sinó que es tracta d’una performance feta per museus en la que el públic […]

Durant dos dies, tenim la sort de poder veure aquest espectacle d’Aurélien Bory creat per a Stéphanie Fuster l’any 2008. Es tracta d’una modernització del concepte del flamenc en el que es fusiona aquest ball amb elements escènics teatrals i amb aquells propis de la dansa contemporànea, però sense arribar a perdre la seva essència. En aquest sentit, no cal ser un aficionat al flamenc per apreciar l’espectacle, ja que aquest arriba a tot tipus de públics. La peça es divideix en tres parts diferenciades, sent la part final del ball de flamenc sobre l’aigua la més aconseguida i la que ens fa treure el barret davant d’aquest creadors. No només encaixen aquests dos elements a la perfecció, sinó que […]

Aquesta obra és una versió lliure de La tempestat de William Shakespeare, la qual s’inspira tambè en l’inici de La pesta d’Albert Camus, fent servir alhora peces musicals de La tempesta de Beethoven. Sens dubte, Jordi Oriol apunta alt, com ja ho va fer amb La caiguda d’Amlet, i el resultat en general és satisfactori. No obstant, un pot tenir la sensació que va bastant perdut al començament de l’espectacle, podent-se sentir envaït per un discurs en el que costa entrar i amb el que potser un pot sentir que realment no sap que està passant a escena durant la primera part de l’obra. Malgrat això, la posada en escena és tan potent visualment que aconsegueix atrapar del tot a […]