David Elfa Novoa

Una de les primeres peces que es poden veure en l’edició del Grec d’enguany és una suggerent lectura de l’obra de Beckett, però feta des d’una òptica diferent a la que el dramaturg ens té acostumats. De fet, no es tracta d’una posada en escena de les seves obres, sinó de la representació d’allò que l’autor ha despertat en els integrants d’Arcane Collective. En aquest sentit, l’espectacle navega entre la dansa i l’expressió corporal, però sense utilitzar elements de ball en pràcticament cap moment. Així, aquest esdevé una proposta arriscada en la que no resulta fàcil d’entrar, però en la que un cop ho fas t’arrossega a través de les emocions que desperta. Realment, els intèrprets fan un gran treball, […]

Els Sixto Paz tornen a la cartellera després d’assolir èxits com Pulmons o Història. En aquesta ocasió, ho fan amb una obra carregada d’humor i que diu les veritats sense embuts, tot girant al voltant de la obsessió pels ideals de bellesa presents en la nostra societat, els quals ens causen ferides internes sense que ens adonem i que poden posar en perill la nostra estabilitat. Realment, el text no ens descobreix la sopa d’all i tampoc va molt més enllà d’una reflexió adequada sobre el tema, però aquest resulta molt entretingut gràcies a unes trames ben trobades i a uns personatges ben dissenyats, fent saltant les xispes a l’hora d’interactuar entre ells. La direcció de Marilia Samper torna a ser esplèndida, la qual aconsegueix aportar a l’obra un gran […]

Des de fa anys, acostumo a anar veure tots els muntatges que fa l’Oriol Broggi, ja que sempre em sorprenen amb la seva posada en escena i per la qualitat que ofereixen els textos escollits. En aquesta ocasió, cal dir que ell mateix s’ha superat aconseguint instants d’autèntica màgia teatral, d’aquells que no només transmeten emocions, sinó dels que les fan crear dins nostre al contemplar autèntics moments de bellesa. No obstant, l’obra ha quedat coixa, ja que això no ha estat suficient per aconseguir un peça rodona. En aquest sentit, el text presentat resulta molt dilatat i dificil de digerir pel tipus narració escollida, afegint-se el fet que s’ha optat per una direcció d’actors excessivament monòtona. Així, aquesta resulta massa altiva, […]

Es va acostant el final de temporada i, amb l’arribada del bon temps, els teatres es guarden els últims cartutxos amb noms de primera fila per tal d’atreure als espectadors. En aquest cas, el Condal ens presenta una comèdia lleugera amb l’atractiu de tenir a Gabino Diego al capdavant. Cal dir que aquesta no es conforma només amb una mera distracció gratuïta, ja que en tot moment hi és present un rerafons reflexiu. Així doncs, la història resulta atractiva i suggerent, desenvolupant el tema de quines són les amistats de veritat, però anant més enllà dels tòpics i no mostrant només la cara amable. En aquest sentit, es posa el tema en una situació límit per tal d’observar les diferents reaccions que suscita, podent observar fins a on poden arribar els […]

La Biblioteca de Catalunya és una sala amb un encant especial i sempre és una sorpresa veure com la trobarem en cada un dels grans muntatges que ens ofereix La Perla 29. En aquest cas, s’ha fet un excel·lent treball d’escenografia i ja només per poder contemplar la sala val la pena pagar l’entrada. Tot i això, l’experiència teatral només ha fet que començar i aquesta continua amb el gaudiment de l’obra representada. En aquest sentit, la notòria posada en escena de Ferran Utzet esdevé un gran encert, traient el màxim de suc d’unes esplèndides actrius i aconseguint que en el muntatge es respiri en tot moment el sentiment de nostàlgia que es vol transmetre. Així, l’atmosfera que respira l’obra és fruit d’un magnífic treball […]