Durant dos dies, tenim la sort de poder veure aquest espectacle d’Aurélien Bory creat per a Stéphanie Fuster l’any 2008. Es tracta d’una modernització del concepte del flamenc en el que es fusiona aquest ball amb elements escènics teatrals i amb aquells propis de la dansa contemporànea, però sense arribar a perdre la seva essència. En aquest sentit, no cal ser un aficionat al flamenc per apreciar l’espectacle, ja que aquest arriba a tot tipus de públics.
La peça es divideix en tres parts diferenciades, sent la part final del ball de flamenc sobre l’aigua la més aconseguida i la que ens fa treure el barret davant d’aquest creadors. No només encaixen aquests dos elements a la perfecció, sinó que la seva fusió dóna més força al ball i esdevé un triomf visual preciós, dintre de la ràbia que es desprèn en la representació. No obstant, les altres dues parts també són destacables, però aquestes tenen un ritme més lent i una mica repetitiu. Tot i això, també són visualment potents, gràcies a la meravellosa posada en escena que hi ha en tot moment i que s’allunya del convencionalisme del flamenc. També cal destacar la meravellosa bailaora, que ens brinda una excel·lent execució tècnica i una gran interpretació, estant acompanyada dalt de l’escenari per un guitarrista i un cantaor, que també són partíceps del joc teatral. Sens dubte, és un espectacle altament recomanable i diferent, que no ha de fer por a aquells que no són gaire aficionats al flamenc, ja que si es porta la ment oberta, es podrà gaudir d’un excel·lent muntatge.